En aquest text que prové del Tractat de la naturalesa humana Hume ens parla d'allò que podem conéixer i el que no. Tot el nostre coneixement es troba fonamentat en l'experiència llavors és impossible que poguem dir que quelcom existeix si no ha pogut ser percebut per l'experiència. Hume critíca el concepte de Déu ja que segons aquest no en podem tenir impressions d'ell. L'existència d'aquest no es pot demostrar ni per mitjà de la experiència ni per mitjà de la raó. L'enteniment suposa l'existència d'una substància infinita a partir de l'agrupació de les idees de reflexió i de sensació. Segons Hume l'existència dels cossos tampoc es pot demostrar ja que l'únic que podem conèixer dels cossos són les impressions de les qualitats no els cossos en si mateixos. Si existeix la substància material no es pot demostrar ja que no tenim impressions sensibles d'aquesta. Per tant el nostre coneixement es redueix al coneixement de fenòmens (Fenomenisme), l'únic que podem conèixer de la realitat és allò que se'ns apareix a través de l'experiència i per tant el nostre coneixement és fenomènic, provisional i porbable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario