Individualisme possesiu (Doc.1)

Pot l'individu formar part d'una societat?

En el text s'esmenten les característiques més importants de l'individualisme, que l'home és lliure i que aquest és lúnic propietari de la seva vida. Les persones ens relacionem perquè necessitem a algú amb qui fer-ho, l'ésser humà no és una illa, no pot viure aïllat, encara que no únicament ens acostem als altres per relacionar-nos, també ho fem per obtenir un benefici, per tant la teoria de l'individualisme possesiu es basa en l'egoisme étic, el que és bo, és bo per a mi.
L'individu no deu res a la societat, però necessita la cooperació i el suport de la societat en la que viu. L'únic que l'estat hauria d'oferir als individus és seguretat i intervenir en moderació de dret.

Adequació i verificació pragmàtica

1. Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Que la veritat, en certa manera, té una adequació amb la realitat i per tant amb la vida real.

2. Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan aquesta pot ser assimilada, corroborada, verificada i es pot fer vàlida.

3. Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”? Quina?
Sí, ja que ens serveixen per a un fi determinat, és a dir, que són útils. (El vertader és l'útil)

4. Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa‘n algun exemple.
No. Perquè les idees certes són un apte per resoldre problemes o per satisfer necessitats.

5. Informació sobre William James.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/james.htm

Definicions:

Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat.

Raó Pràctica: Mira d'orientar l'acció cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa a fixat.

Metafísica: Part de la filosofia que tracta sobre alló què està més enllà dels sentits.

Ultimitat: Característica de la metafísica. Busca respostes últimes als gran enigmes de l'ésser humà.

Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer.

Opinió (Kant): Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur.

Interès emancipador: Pretèn alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Posició d'aquells que creuen que es pot arribar a conèixer. Es basa en dogmes, i els dogmatics acostumen a ser fonamentalistes.

Escepticisme moderat: Posició d'aquells que diuen que no es pot arribar a conèixer però que s'ha d'acceptar allò que és més probable.

Perspectivisme: Proposat per Ortega y Gasset. El conjunt de totes les perspectives, forma la veritat.

Realisme: Model explicatiu del coneixement el qual diu que la realitat existeix per si mateixa, independement del subjecte. Podem arribar a conèixer la realitat tal com és ja que existeix.

Idealisme: Model explicatiu del coneixement el qual afirma que la realitat no existeix independenment del subjecte que la percebem. No coneixerem les coses tal i com se'ns mostren, les coneixerem tal i com les poguem percebre.

Noesi: Consciència que s'obra a la realitat.

Prejudicis: Judicis previs adquirits per educació, la societat, etc.

Ignorància: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement de quelcom.

Autoritat: Una afirmació s'acceptà ja que qui ho diu es especialista en allò.

Evidència: És evident allò que és indiscutible.

Adequació: Relació de concordança entre el que pensem i el que la cosa és.

Coherència: Criteri de la veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se logicament del conjunt de proposicions del que forma part.

Pragmatisme: Allò que és vertader, es allò que és útil.

Consens: Acord entre diferents interlocutors que formen una comunitat ideal de diàleg.

Contingent: Allò que és, però podria no ser.

Necessari: Allò que és i no podria no ser.

Virtualitat: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que dóna l'aparencça de quelcom físic.

El virtual és real?

La realitat virtual és la representació de les coses per mitjà de mitjans electrònics o representacions de la realitat. L'únic que tenen en comú la relitat virtual i la no virtual és que ambdues poden ser percebudes pel subjecte. Però, com diferenciar-les? Nosaltres sabem que quelcom existeix perquè el podem percebre, perquè el toquem, sentim, olorem, etc. Quan nosaltres toquem un full, podem sentir el tacte del paper com per exemple la seva suavitat, podem utilitzar-ho per fer una bola o per escriure, en canvi, aquest tipus de sensacions amb un videjoc no es poden sentir. La realitat virtual ens priva de la majoria de sensacions que ens ofereixen els objectes reals, ja que quan apagues l'ordinador o la televisió acabes amb totes les sensacions viscudes per aquell curt termini de temps i tornes a la teva realitat cuotidiana. Finalment, sota el meu punt de vista, la realitat virtual existeix, però és una realitat temporal i enganyosa.

-Segon trimestre-

Començem un nou trimestre!

Veritat, realitat, concordança. (Doc. 8)

- Idees principals:

El text ens parla de la utilització equivocada de la paraula veritat, ja que molts cops s'atribueix a paraules no corresponents. Heiddeger ens diu que si una cosa concorda amb la realitat es veritat i per tant es real.

- Títol:

La gran equivocació

- Comentari:

Heidegger es basa en la fenomenologia, ja que segons ell no hi ha veritat sense concordança, es a dir, que quan alguna cosa concorda amb la realitat significa que allò es veritat i ens dóna a conèixer que allò és veritat, però, en canvi, si quelcom no coincideix amb la realitat, significa que és mentira, que no existeix, que és irreal. Té prioritat el subjecte, perquè es qui qüestiona si existeix quelcom o no existeix.

- Comparació:

L'autor es mostra idealista al afirmar que el subjecte es qui té prioritat, que comparat amb el realisme, qui té prioritat alguna és l'objecte, ja que les coses existeixen perquè les percebem. Penso que també es basa es la fenomenologia ja que vol anar a les arrels, vol conèixer la veritat en la seva totalitat perquè no hi hagin confusions.

Pàgina 40 (Doc 5)

La perspectiva del coneixement


En el fragment de l'obra "El tema de nuestro tiempo", l'autor utilitza el perspectivisme per plasmar-nos el coneixement. Mai podrem arribar a la veritat absoluta, ni tampoc a un coneixement absolut de la veritat, donat pel fet de que tots i cadascun de nosaltres la percebem d'una manera o d'una altre. Finalment el conjunt de totes les perspectives, aconseguira que ens apropem de mica en mica a la veritat, tot i que no serà la veritat absoluta.

En comparació amb una altre teoria sobre l'origen de la veritat com per exemple el dogmatisme, podem observar que mentre un ens permet analitzar i interpretar la realitat sota els nostres criteris, l'altre ens presenta unes normes que s'han d'acceptar sense possibilitat de crítica.

Podem arribar a conèixer?

Què és conèixer? Conèixer és el procés de captació d’un objecte i, què és un objecte? Un objecte es tot allò que es posa davant d’un subjecte, es a dir, tota cosa que resulta captada. Aquesta capacitat be donada pel fet de que contem amb la persepsió, la memòria i els sentits. Únicament nosaltres mateixos podem arribar a conèixer la veritat del nostre ésser però com saber que no ens estem equivocant? És a dir com sabem que allò que coneixem es veritat? Un exemple són les preguntes formulades pel mètode transcendental, “Què he de fer? Què he de saber? i Què m’es permès esperar?”, totes resumides en una sola “Què és l’home?”. Nosaltres podem creure en una cosa, cadascú té el seu propi punt de vista per tant es pot coincidir o no, però en canvi conèixer amb certesa certes coses és pràcticament impossible, tret que sigui algo verificat científicament. Finalment me’n adono que l’únic que sabem del coneixement es què ningú coneix els seus límits i es algo inassolible, es a dir, una utopia.

L'objecte de la filosofia:

- Idees principals.

L'objecte de la filosofia es l'aclariment lògic dels enunciats. Ha d'aclarir principalment allò que els autors diuen.

- Títol.

La funció de la filosofia.

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta última frase del text.

Segons el que el text ens diu l'objectiu de la filosofia es fer-nos entendre la realitat. Fent referència a la frase "La filosofia no és una teoria, sinó una realitat" l'autor es refereix a que la filosofia es algo que cadascú fa i per tant és diferent a la dels altres ja que cada teoria té una explicació lògica. El que l'autor intenta dir-nos amb la última frase del text és que la filosofia ens ha d'ajudar a veure amb claritat tot alló que no tenim clar, es a dir, resoldre questions de la propia vida mitjançant la lògica i el llenguatge.


- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.

Aquest text forma part del mètode analiticolingüístic, ja que Widdgenstein dóna especial importància al llenguatge mentre que el mètode transcendental busca fomentar el coneixement, a diferència de Widdgestein, que busca trobar el sentit de les expressions lingüístiques.

Defineix:

Saber ordinari: Saber que adquireix una persona a partir de l'experiència en la seva vida. Es basa en el que.

Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Es basa en el que i el perquè (Explicació de les coses).

Saber filosòfic: Sistema rigorós que busca trobar respostes últimes als grans enigmes del ésser humà.

Ciència (Definició moderna): Saber en el qual senten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat. Això va diferenciar la filosofia de la ciència.

Mètode: Passos a seguir a l'hora de treballar per trobar uns objectius. Es utilitzat a les ciències.

Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.

Inducció incompleta: És aquell mètode que parteix d'uns casos singulars (No tots) per elaborar unes lleis generals. No certes, sinò, probables.

Hipòtesi: Suposició que encara no ha estat probada i quan ho fa es converteix en llei.

Llei: Enunciat confirmat que expressa el comportament de la natura.

Teoria: Conjunt de lleis d'una ciència.

Falsació: Quan una hipòtesi es refutada ja que no concorda amb els fets del món real.

Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. (Cal situar-se dins dels fets)

Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos a partir de forces sobrehumanes (Deeses, deus, etc.).

Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic que defen la raó i l'experiència.

Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca saber com sabem sinò el perquè. Es a dir, quines són les condicions que fan possible el coneixement.

Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència i li dóna més importància a l'experiència. No es neix amb idees innates, cal un aprenentatge.

Joc de llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.

Hermenèutica no normativa: Vol descobrir quins són els elements que formen la comprensió. No posa normes a aquesta.

Pretensions de validesa de la parla: Normes que poca l'hermèutica normativa a la comprensió i comunicació, aquestes són veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.

Ontologia: Estudia el tractat de l'ésser.

El problema de la filosofia contemporània:

- Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

Renuncia a adoptar actituds radicals i ultimes. L'angoixós coeficient de provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Per què a mi?
Què faig aqui?
Què faré quan sigui gran?

- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?

La formula intel.lectual és el problema de la filosofia contemporània. (Dissoldre aquesta dimensió metafísica)

- Enllaç biografia Zubiri.

http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri

Activitats pàgina 3:

- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.

Una persona feliç, perquè ha sapigut viure la seva vida de la millor manera possible.

Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida, perquè ha viscut moltes
coses, es basa en l'experiència.


(Solament es podia escollir una, però no sabia amb quina quedar-me.)

Descripció breu i personal:

Ciutadà: Persona que es part d’una comunitat i conviu socialment amb altres.

Política: Conjunt d’idees per governar un país, lloc, estat.

Democracia: Política que permet al poble tenir veu. (Poder rau en el poble)

Tirania: Poder d’una persona dut a terme de manera cruel. (Poder d’una persona corrupta)

Drets humans: Condicions que han de ser respectades en totes les persones.

Estat de dret: Estat que es basa en el compliment de la llei.

Individualisme: Teoria que afirma que es previ l’individu a la societat. (Llibertad)

Socialisme: Tipus de política en la que es preocupa més per lluitar pels drets del poble. (Societat previ a l’individualisme)

Justícia: És quan es respecten els drets de les persones i tothom té el que li correspon.

Poder: Domini d’autoritat sobre algu o sobre les coses. Autoritat per manar, dominar i influir sobre la gent.

Activitats pàgina 21:

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les teories són conjunts de lleis.

- Busca un exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Kepler deia:

- Tots els planetes descriuen òrbites el.liptiques amb el sol situat en un dels focus.
- La recta que uneix un planeta amb el sol abarca àrees iguals en temps iguals.
- El quadrat del període del moviment d’un planeta és directament proporcional al curs de la distància mitja del planeta al sol.

Ciència

Què és la filosofia?

¿Filosofia? Bé, cadascú en té la seva. La filosofia sota el meu punt de vista es la manera de com les persones veuen les coses per entendre la vida.
Cada persona pensa diferent, actua diferent, etc. Aquí es demostra la llibertad de les persones, la qual va lligada a la filosofia.
La filosofia ens ajuda a buscar una resposta a totes les preguntes que poc a poc ens anem fent amb el temps: “Qui som?”, ”d’on venim?”, ”on som?”, ”què passarà amb nosaltres?”.
Sempre tindrem aquest tipus de dubtes, en tindrem molts, però el que malauradament no en tindrem mai seran respostes reals comprovades, l’únic que tindrem seran preguntes i simples suposicions o teories.

Benvinguda al meu blog

Benvinguts! La funció d'aquest blog és pujar la feina diaria de la classe de FILOSOFIA.
P.D: No em copieu els exercicis. Gràcies.