sábado, 24 de abril de 2010

Activitat 25


Segons Kant el coneixement comença amb l'experiència però no s'origina tot ell en aquesta. Aquest s'inicia amb les impressions les que en el moment en el qual les captem el subjecte els dóna una forma concreta i les unifica gràcies a l'enteniment. Aquest és el coneixement a posteriori, però també existeix un coneixement a priori, basat en el principi de contradicció i en el qual el predicat es troba inclós en el subjecte, aquest coneixement té la seva base en el coneixement a posteriori ja que només té sentit amb l'experiència. Sense aquesta estaria buit i no tindria cap significat. Aquest coneixement és un coneixement vàlid i universal i segons Kant es troba en les matemàtiques i en la física.

Projecte - Activitat 6 - Valoració personal

viernes, 23 de abril de 2010

Rosseau - Montesquieu - Voltaire




Enllaços amb la biografia dels autors:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/voltaire.htm

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/montesquieu.htm

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/rousseau_jeanjacques.htm

domingo, 18 de abril de 2010

Activitat 24


Aquest fragment apareix en l'Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I de Hume. En el text l'autor ens parla sobre les accions humanes i quina és la seva font, és a dir, que inspira a l'home a fer una cosa. Les accions humanes no poden ser racionals ja que la raó té una funció secundària en l'explicació de l'acció, cal que l'home desitgi quelcom per després realitzar-ho, per tant Hume fa una distinció entre la raó i el gust. La raó no pot promoure l'acció ja que són les passions els motors de la nostra conducta i allò que determina la nostra conducta és el sentiment.
Quan a un home se li pregunta la raó de perquè fa exercici aquest respondrà que és per estar sa i si se li pregunta que perquè vol estar sa aquest potser respondrà que per poder treballar i tenir diners i si se li pregunta perquè vol diners aquest potser respondrà que això li proporciona felicitat. Per tant els homes es mouen no racionalment sinó per desitjos, pels sentiments, passions i emocions.

Activitat 23


En aquest text que prové del Tractat de la naturalesa humana Hume ens parla d'allò que podem conéixer i el que no. Tot el nostre coneixement es troba fonamentat en l'experiència llavors és impossible que poguem dir que quelcom existeix si no ha pogut ser percebut per l'experiència. Hume critíca el concepte de Déu ja que segons aquest no en podem tenir impressions d'ell. L'existència d'aquest no es pot demostrar ni per mitjà de la experiència ni per mitjà de la raó. L'enteniment suposa l'existència d'una substància infinita a partir de l'agrupació de les idees de reflexió i de sensació. Segons Hume l'existència dels cossos tampoc es pot demostrar ja que l'únic que podem conèixer dels cossos són les impressions de les qualitats no els cossos en si mateixos. Si existeix la substància material no es pot demostrar ja que no tenim impressions sensibles d'aquesta. Per tant el nostre coneixement es redueix al coneixement de fenòmens (Fenomenisme), l'únic que podem conèixer de la realitat és allò que se'ns apareix a través de l'experiència i per tant el nostre coneixement és fenomènic, provisional i porbable.

Activitat 22


El text pertany al Tractat de la naturalesa humana i en el fragment se'ns parla de el principi de causalitat i Hume en fa una crítica. L'autor ens parla d'Adam com a primer home. Segons els empiristes el criteri de validesa és l'experiència, no podrem conèixer res que no hagi sigut captat per l'experiència ja que l'ésser humà en el moment del seu naixement és com una tàbula rasa. Llavors si tot el que es pot conèixer prové de l'experiència com és possible l'existència d'idees innates? L'existència d'idees innates únicament podria ser aprobada si existis un coneixement racional però l'únic coneixement racional aprobat pels empiristes és el de les matemàtiques.

A la idea de causa li atribuim la característica de la connexió constat entre A i B. Tot i que la idea no correspon a cap impressió sensible és fruit de l'associació d'idees deguda al costum o hàbit d'observar que després de A esdevé B. No podem conèixer les connexions que hi ha entre les percepcions associades perquè no tenim impressió d'aquesta connexió. No podem anar més enllà de les nostres percepcions i per tant el coneixement està fonamentat en una creença provocada pel costum i per tant hem suposar que coneixem quelcom semblant a la autèntica realitat.

Nosaltres esperem per el present o el futur els efectes semblants als del passat i això és degut a que hi ha un hàbit o costum basat en l'experiència. El costum no dóna coneixement ni certesa l'únic que ens dóna és creença.

sábado, 17 de abril de 2010

Activitat 21


En aquest fragment que pertany a l'Abstract, Hume ens planteja la relació de causalitat exemplificant-la amb les boles de billar i crítica el principi de causalitat acceptat pels racionalistes. La bola (causa) xoca amb una altra (efecte) i d'aquí sorgeix el moviment. El fet de que la bola hagi xocat un cop amb la bola no significa que la próxima vegada que colpegi la bola aquesta xoqui amb l'altra pot ser que no arribi a tocar la bola o que toqui una altra bola. Nosaltres esperem per el present i el futur els efectes semblants al passat, perquè hi ha un hàbit o costum basat en l'experiència. Sense el costum no podriem conèixer cap qüestió de fet excepte aquelles que percebem inmediatament o recordem a través de la memòria. La causa i l'efecte són dos fets en contacte que es segueixen però no estan conectats ni tampoc n'hi ha una connexió necessària, únicament hi ha una cojunció constant (Sempre es dóna un fet A i a continuació un B).

Activitat 20


Descartes considerava l'existència de tres tipus de substàncies la de Res infinita (Déu), Res cogitans (Jo) i Res extensa (El món). A partir del dubte Descartes va ser capaç de demostrar l'existència del Jo (Puc dubtar dels sentits, de la realitat, de les realitats matemàtiques, però no puc dubtar de que estic dubtant, si dubto estic pensant i si penso és que sóc). El Jo per tant és la primera evidència, indestructible i capaç de resistir tot motiu de dubte, gràcies a la qual acaba deduïnt que ell no pot ser un no-res i per tant és una cosa que pensa. Hume critica la idea racionalista de substància ja que segons aquest tot coneixement ha de provenir de l'experiència, les idees es formen gràcies a les percepcions i per tant no podem conèixer quelcom amb el que no em estat en contacte, per tant el Jo. El Jo no ha pogut ser captat per mitjà dels sentits i no podem crear la idea de Jo ja que mai l'hem coneguda. La idea de Jo és la ficció d'una imaginació, és el conjunt de percepcions que la imaginació uneix.

Power Point de Hume

viernes, 16 de abril de 2010

Esquema de la filosofia de Hume


Enllaç d'una pàgina on explica la filosofia de Hume d'una manera molt entenedora.

http://www.cibernous.com/autores/hume/teoria/conocimiento/conoc.html

jueves, 15 de abril de 2010

Diferències entre el Racionalisme i l'Empirisme


Els filòsofs més coneguts d'aquests dos corrents són:

Descartes i Hume

George Berkeley


George Berkeley és empirista i basa la seva filosofia en la negació de les coses sensibles i la seva existència materialista. Segons aquest únicament podem conèixer les nostres percepcions i aquestes percepcions són les idees les que no existeixen sense les ments.

Aquí deixo un ellaç de la seva biografia:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/berkeley.htm

John Locke

John Locke és un representant del liberalisme i empirista. Incorpora elements cartesians en la seva filosofia. En aquesta tracta temes com l'origen de les idees i la substància. Segons aquest les idees no són innates i trobem dos tipus les simples i les complexes.

Aquí deixo un enllaç amb la bibliografia:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/locke.htm

Activitat 19 - Adaptat de Descartes


En aquest fragment Descartes tracta el tema del dubte metòdic, punt de partida de la seva filosofia. Per arribar a la veritat Descartes parteix del dubte i segueix un camí al qual denomina com a mètode cartesià amb una sèrie de regles poques i facils: La evidència, l'anàlisi, la síntesi i la revisió. Segons Descartes hem de dubtar de tot en el que ens envolta per tal d'arribar a una veritat necessària, absoluta i universal. No ens podem refiar dels sentits ja que no tenim cap raó per creure que els sentits representen veritablement el món, aquests ens poden enganyar i no incorporen evidència de la seva fiabilitat. Els sentits tanmateix ens mostren una realitat dubtosa ja que ens mostren les característiques sensibles de les coses les quals són mutables (Idea que Descartes exemplifica amb el tros de cera en un altre text.) Descartes també dubta de l'estat de vigilia i dels somnis i dubta de les veritats matemàtiques ja que podria existir un geni maligne que m'encaminés a equivocar-me. Després de tots aquests raonaments Descartes demostra l'exitència del Jo, a partir del qual dedueïx que els éssers som coses pensants.