En aquest fragment Descartes tracta el tema del dubte metòdic, punt de partida de la seva filosofia. Per arribar a la veritat Descartes parteix del dubte i segueix un camí al qual denomina com a mètode cartesià amb una sèrie de regles poques i facils: La evidència, l'anàlisi, la síntesi i la revisió. Segons Descartes hem de dubtar de tot en el que ens envolta per tal d'arribar a una veritat necessària, absoluta i universal. No ens podem refiar dels sentits ja que no tenim cap raó per creure que els sentits representen veritablement el món, aquests ens poden enganyar i no incorporen evidència de la seva fiabilitat. Els sentits tanmateix ens mostren una realitat dubtosa ja que ens mostren les característiques sensibles de les coses les quals són mutables (Idea que Descartes exemplifica amb el tros de cera en un altre text.) Descartes també dubta de l'estat de vigilia i dels somnis i dubta de les veritats matemàtiques ja que podria existir un geni maligne que m'encaminés a equivocar-me. Després de tots aquests raonaments Descartes demostra l'exitència del Jo, a partir del qual dedueïx que els éssers som coses pensants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario