En els cinc textos podem observar i deduir en que es basen les idees de Parmènides, en el primer text ell ens parla de les dues vies del coneixement, la via del que és és i la via del que no-és no és ja que no és, ni pot ser pensat. Parmènides segueix la via de la veritat ja que vol arribar a quelcom inmutable i racional.
En el segon text, Parmènides ens diu que quan parlem de la realitat parlem d'allò que és i no que no és, ja que és quelcom del que es pot parlar.
En el tercer text, l'autor parla de les característiques de l'ésser. Ens diu que aquest és homogeni, un i continu i que no es pot dividir en parts ja que moriria i aquest no pot morir perquè és etern.
En el quart text l'escriptor ens diu que tot gira, no hi ha cap final ni cap començament, no et pot parlar de present, passat i futur, perquè pel pun que em passat, tornarem a passar i deixarà de ser passat.
En el cinquè text Parmènides fa una critica a la lluita de contraris d'Heràclit. Diu que l'ésser i el no ésser no és el mateix i que tots aquells que creguin lo contrari estan equivocats i que segueixen la via de l'error. Ja que allò que es pot pensar, es pot dir i allò que es pot dir, és.
