Activitat 18 - Existeix la realitat independenment de que jo la pensi?

René Descartes va demostrar l'existència del jo ja que es pot dubtar de la realitat, dels sentits, de les realitats matemàtiques, però no es pot dubtar de que estic dubtant, per tant si dubto, estic pensant i si estic pensant existeixo. El jo és indestructible i capaç de resistir tot motiu de dubte, és la primera evidència. El dubte presenta unes fases: Hem de dubtar dels sentits ja que si aquests ens enganyen un cop ens poden tornar a enganyar, hem de dubtar de la impossibilitat de distingir entre la realitat i els somnis ja que molts somnis semblen reals i per acabar, hem de dubtar de les idees matemàtiques ja que pot existir un geni maligne que ens enganyi. Segons Descartes per tal de demostrar l'existència de les coses primer s'ha de demostrar l'existència de Déu. Descartes va poder demostrar l'existència de Déu, per tant, les coses existeixen independenment de que jo les pensi tot i que jo no les pugui arribar a conèixer plenament.

Power point de Descartes

Descartes Introducción

View more presentations from arme.

Francis Bacon

Esquemes de la filosofia cartesiana

Aquí adjunto uns esquemes per tal de facilitar la comprensió de la filosofia de René Descartes, autor que entra a les PAU.

Activitat 17

En el text Descartes ens parla del que és cert i el que no ho és. Gràcies a dubtar sorgirà la primera certesa. Ens diu que ell dubta de tot però que existeix quelcom del que mai podrà dubtar tot i que hi hagi un geni maligne que intenti fer-lo dubtar, mai podrà dubtar de l'existència del jo perquè sense el jo no podria pensar i si no pogués pensar tampoc podria dubtar, ni ser convençut, ni podria ser enganyat per cap geni maligne. Quant a la pregunta de que és el jo, Descartes respón que és un ésser pensant que existeix i sempre existirà sense tenir en compte l'existència d'un geni maligne la qual no pot ser demostrada ni verificada, únicament intuïda.

Acitivitat 16

En el text René Descartes ens parla del mètode cartesià i quines són les seves característiques. El mètode ens ajuda a evitar l'error i ens proporciona un conjunt de regles per tal de deduir allò que no sabem. El mètode presenta uns passos o regles, aquestes són poques, clares i són quatre.

La primera és l'evidència, mai hem d'acceptar com a vertader quelcom sense conèixer el que realment és, per tant hem d'evitar les precipitacions i els prejudicis. La segona és l'anàlisi, en la que hem de dividir totes les dificultats per tal de poder examinar-les en les parts que sigui possible per tal de poder estudiar-les millor. Hem de descomposar quelcom complex en quelcom simple per tal de facilitar el procés del coneixement. La tercera és la sintesi ordenar les idees de les més simples i fàcils a les més complexes, el pas invers a l'anterior i per acabar la quarta és la comprovació, en la que em d'assegurar-nos que no ens deixem res.

Projecte - Activitat 3

Arthur Schopenhauer va ser influenciat per molts filosofs coneguts com ara Plató, Kant, Goethe i Upanishad. Aquest d'altra banda va influir a molts altres filosofs i escriptors com per exemple Freud, Wittgenstein, Tolstoi, Hesse, Jung, etc.

A la filosofia de Schopenhauer observem el tractament del tema de la filosofia oriental i en especial la hinduista i la budista.

Quan Schopenhauer es va matricular a la universitat de filosofia Schultze l'orientà cap a Plató i Kant el qual complementarà amb la lectura d'Aristòtil i Spinoza.

Va fusionar els seus coneixements budistes i hinduistes amb les influencies de Plató i Kant, el resultat d'això va ser l'obra titulada El mundo como voluntad i representación

Anys després aquest es va començar a relacionar amb Goethe i amb la seva Teoria de los colores de la qual en va escriure la seva pròpia teoria més endavant.

Activitat 15 - Es pot demostrar l'existència de Déu?

L'existència de Déu és, ha sigut i sempre serà un misteri sense ressoldre. Des de l'antiguitat molts filosofs han intentat demostrar la seva existència com ara St.Agustí, St.Tomàs, St.Anselm i d'altres que l'han negat com Kant i Nietzche.

Opino que no es pot afrimar ni negar l'existència de Déu ja que seriem dogmàtics i ens trobem més aviat en un dels limits del coneixement i és per això que ens em de mostrar escèptics davant d'aquest tema.

En la meva opinio jo crec que Déu no existeix, a Déu se li atribueixen una sèrie de característiques com ara l'omnipotència, eternitat, fidelitat entre moltes d'altres. Déu no és més que una idea que em format a les nostres ments a causa d'un ensenyament previ. Aquest pot ser exemplificat però no pot ser demostrat. Potser si mai ens haguessin parlat d'ell no hi creuriem ni existiria la fe.

Per tant, com va dir Wittgenstein, d'allò que no es pot parlar cal guardar silenci.

Activitat 14

En la Carta a Meneceu un dels temes més importants és la recerca de la felicitat i l'únic camí que ens condueix a aquest fi és la filosofia. Aquests exercici és a les mans de tothom i hem de sentir-nos satisfets de tenir la capacitat de filosofar.

Altres temes tractats són la despreocupació pels deus ja que ells viuen en el seu món i no es preocupen per res, un altre és la por a la mort la qual no hi hauria d'existir ja que un cop la mort arribi aquesta no la sentirem ja que no hi serem, per tant hem de dur una vida tranquila i impertorbable.

No importa el temps que visquem, el que realment importa és viure la vida plenament i al màxim, aquest fet es simbolitza amb la metàfora del menjar.

Epicur ens parla del destí però no tot està escrit, ja que tot i que estem determinats nosaltres ens llaurem el nostre camí de mica en mica.

Hi ha diferents tipus de desitjos, l'elecció entre uns o altres depenen de la finalitat d'aquests. Hi han els que ens condueixen a la felicitat i els que no. Pel que fa als que condueixen a la felicitat és necessari el seny per tal de poder distingir entre aquells que ens produiran plaer i els que ens produiran dolor ja que segons Epicur el plaer és l'absència de dolor.

El plaer és per tant el fi dels fins ja que ens conduirà a la felicitat. Tots els éssers humans tenen seny i tenen la capacitat d'escollir quins plaers són els més adients per a ell i els que el faran sentir millor.

Per concloure, la persona virtuosa serà aquella que apliqui el seny en totes les seves accions i el conjunt d'aquestes el condueixi a la felicitat.