René Descartes va demostrar l'existència del jo ja que es pot dubtar de la realitat, dels sentits, de les realitats matemàtiques, però no es pot dubtar de que estic dubtant, per tant si dubto, estic pensant i si estic pensant existeixo. El jo és indestructible i capaç de resistir tot motiu de dubte, és la primera evidència. El dubte presenta unes fases: Hem de dubtar dels sentits ja que si aquests ens enganyen un cop ens poden tornar a enganyar, hem de dubtar de la impossibilitat de distingir entre la realitat i els somnis ja que molts somnis semblen reals i per acabar, hem de dubtar de les idees matemàtiques ja que pot existir un geni maligne que ens enganyi. Segons Descartes per tal de demostrar l'existència de les coses primer s'ha de demostrar l'existència de Déu. Descartes va poder demostrar l'existència de Déu, per tant, les coses existeixen independenment de que jo les pensi tot i que jo no les pugui arribar a conèixer plenament.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario