Guillem d'Occam

Guillem d'Ockham va trencar amb la teoria de Plató a la Navalla d'Ockham. Segons Ockham, els "ens" (coses) no es multipliquen sense necessitat, es regeixen per la Simplicitat, no hi ha cap necessitat de complicar-se la vida.

Per tenir més informació sobre Guillem d'Ockham aquí deixo l'enllaç a una pàgina web.
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/o/occam.htm

Esquema breu de la filosofia d'Aristòtil

Activitat 13

En el text Aristòtil ens parla d'un dels temes de la seva ética, la virtud. Segons Aristòtil la virtud és un hàbit adquirit voluntariament i desenvolupat a través de l'ensenyament i de l'exercici dels bons actes. Aquella persona que sigui capaç d'escollir el terme mitjà entre dos extrems serà virtuosa, és a dir, en totes les coses trobem l'excés i el defecte, el terme mitjà serà el millor, el que hem d'escollir per tal de ser virtuosos. En el terme mitjà es troba la recta raó, gràcies a aquesta podrem diferènciar entre els dos extrems. Plató també va parlar de la virtud però de diferent forma que Aristòtil, segons Plató la virtud es trobava en l'equilibri de les tres parts de l'ànima, la irascible, concupiscible i la part racional.

Activitat 12 - Qué va ser primer l'ou o la gallina?

Qui no ha sentit mai aquest raonament? Per tal de que existeixi l'ou, una gallina ha d'existir previament per pondre'l, però per tal de que aquesta existeixi te que haber sorgit d'un ou, llavors... Què és primer, l'ou o la gallina?

Segons la filosofia d'Aristòtil la resposta és obvia, primer és la gallina. Primer de tot trobem la substància primera, allò de que està feta una cosa. Aquesta substància es pot trobar en estat de matèria i en estat de forma. L'estat de matèria serà l'estat de privació o l'ésser en potència i l'estat de forma serà l'ésser en acte, l'ésser que ja ha actualitzat la seva potència. Aquest canvi es produeix gràcies a la lluita de contraris, cada cosa procedeix de la seva contrària ja que tot és un cicle i tot canvia succesivament.

Activitat 11

Segons Plató existeixen dos mons, el món intel·ligible en el que es troben les idees i el món sensible o còpia del món intel·ligible en el que es troben les coses les quals són conegudes per mitjà dels sentits o l'experiència. Segons aquest, conèixer és el mateix que recordar ja que les idees són innates i podem accedir a elles per mitjà del record que ens propicien els objectes sensibles i la dialèctica. A diferència d'aquest, Aristòtil opina que no existeix tal dualisme i que les idees es troben dintre de les coses ja que són l'essència d'aquestes, són immanents a elles. Defensa l'existència d'un únic món on es troben els ens formats per una substància la qual es pot diferenciar entre forma i matèria. Per tant les coses les podem arribar a coneixer tal i com són. Aquí observem com Aristòtil és realista i Plató idealista.
Altres crítiques són les que Aristòtil fa a Plató quant a l'existència de dos mons, entre els quals un d'ells és millor i més real que l'altre, com més endavant es va poder observar a la Navalla d'Ockham, perquè un s'ha de complicar? Els ens no es multipliquen sense necessitat.

Quant a mi, em posiciono amb Aristòtil ja que trobo més coherent la seva filosofia. Les coses estan constituides per la seva essència, ja que sense aquesta les coses no serien res i no les podriem reconèixer. Un exemple és la idea de bellesa, la bellesa es troba dins de les coses belles que jo considero belles i no en un món intel·ligible.

Una mica més de Plató

L'examen sobre Plató s'aproxima i de vegades la memòria visual és la nostra salvació, per això penjo aquí dues imatges que són necessàries per entendre la filosofia de Plató.

L'una ens parla del món sensible i el món itel·ligible, i l'altra ens parla sobre el "mito del carro alado", en el que apareixen les tres parts de l'ànima, l'auriga la qual actua com la part racional, el caball blanc que es la part irascible (Simbolitza el valor, la voluntat, etc) i el caball negre que es la part concupiscible (Difícil de conduir, simbolitza les passions, etc.)
Cal buscar l'harmonia entre les tres parts de l'ànima i això únicament es conseguirà si l'auriga dirigeix i els dos caballs es deixen dirigir.

Activitat 2 - Projecte

Época històrica


Arthur Schopenhauer va néixer en el 1788 i van morir al 1860.
Durant aquesta época Alemanya era com un conjunt d'estats aglomerat al voltant de sacre imperi romà germànic. Al 1806 aquest imperi va ser eliminat per Napoleó creant així un exercit d'aliats alemanys i austriacs contra Rússia. Després del Congrés de Viena es van establir diversos estats independents de Prusia i d'Austria. De mica en mica Prusia es va anexar a l'imperi tot i que aquest tenia la possibilitat d'anexar-se amb els països de nord però no ho va fer per por a enemistar-se amb Francia i Austria.

Temps després, França va derrotar a Napoleó i va decretar el l'imperi alemany amb el rei de Prusia al capdavant. No va ser fins el 1871 que Alemanya es va unificar com a nació.

Durant aquesta época España sufreix molts canvis pel que fa a la monarquia on comença un conflicte entre els carlins i els isabelins. Van sorgir diferencies entre els isabelins i van aparèixer els moderats i els progressistes els quals varen iniciar un conflicte entre qui havia de governar, derivant en una época de una forta inestabilitat política.

Mentrestant a EEUU s'inicià la construcció de la Casablanca, es produeix la batalla d'Asteurlitz, s'inventa el motor de combustió, comença l'explotació massiva del ferrocarril, es descobreix el planeta Neptú, es dóna l'invenció del telègraf, la febre d'or a EEUU, la Guerra de Crimea, el sufragi femení a Australia, etc.

Casualment segons Arthur Schopenhauer la història no existeix, tot es troba en una eterna repetició del present.

Mapa conceptual de la filosofia de Plató

Buscant i buscant he trobat un mapa conceptual on explica el bàsic sobre la filosofia de Plató, ho penjo al blog per tal de que els meus companys puguin utilitzar-lo a l'hora d'estudiar.

Activitat 10

No he pogut treure el subratllat vermell, ho sento.

Activitat 9

En aquest fragment del Fedó, Sócrates parla de l'ànima i el cos. Segons Sócrates (Plató), l'ànima es troba contaminada pel cos (matèria) ja que el problema del mal es troba en aquesta. El cos per l'ànima es una càrrega ja que comporta una sèrie de responsabilitats, alimentar-lo, cuidar-lo, entre moltes d'altres. L'ànima pertany al món intel·ligible i el seu lloc es estar en contacte amb les idees. Únicament conseguirà conèixer la veritat quan el cos mori, ja que l'ànima i el cos es separaran i aquesta podrà accedir al món intel·ligible. Per tant, no s'ha de tenir por a la mort (d'aquí prové la frase FILOSOFAR ES APRENDER A MORIR) perquè un cop morim podrem conèixer la veritat en la seva totalitat ja que ens haurem lliurat dels lligams sensibles que ens encadenaven a un món d'aparences i falsedat.

Activitat 8

Plató defensava la dualitat de dos mons, el món intel·ligible i el món sensible. El món sensible era una còpia del món intel·ligile el qual actua com a mòdel o paradigme. En el món sensible trobem la matèria causa de la imperfecció. En aquest trobem la realitat sensible ja que tot està en un constant canvi i el que trobem avui potser no és el que trobarem demà per tant, aquí trobem com Plató s'oposa al coneixement per mitjà de l'experiència. Per tal de conèixer les idees cal anar més enllà, cal coneixer-les al món intel·ligible on podrem conèixer universalment i objectivament l'essència vertadera.

Activitat 7

L'actualitat es pot comparar fácilment amb el famós Mite de la caverna escrit per Plató. Avui en dia es podrien parlar de dos tipus de cavernes, una en la que vivim, en les que totes les persones ens trobem encadenades a les aparences a causa de la superficialitat i la hipocresia i una altra relacionada amb el món de les TIC. El món de la televisió i el món dels videojocs són aparences. Et sotmeten a una realitat virtual que sembla real però no deixen de ser aparences i imatges irreals les quals enganyen als notres sentits. Pel que fa a la televisió, un seguit d'anuncis publicitaris molt atractius i convicents ens ofereixen un sucedani de felicitat, les persones ens trobem encadenades a la nostra ignorància i poques ganes de treballar per conseguir una cosa, això provoca que totes aquestes ombres ( falses promeses ) ens sedueixin facilment i caiguem en el seu parany. Pel que fa als videojocs o xarxes socials, cada cop és més preocupant el nombre de persones les quals són adictes a elles. Quant als videojocs, aquests poden influenciar en el comportament i actituds del jugador. La adicció que pot sentir aquest per un joc es podria identificar amb les cadenes, i les ombres amb les falses imatges que visualitza. En el moment en el que el jugador s'endinsa dins d'aquest món virtual acaba prenent com a pròpies algunes característiques del personatge creat les quals poden quedar reflexades en les seves actituds. Quan aquest consegueix deixar de banda l'adicció que sent pel joc s'esta alliberant de les seves cadenes i sortint de la caverna.

Activitat 6

En la caverna viuen unes persones des del seu naixement encadenades pel coll i les cames i únicament poden mirar contra la pared que tenen en front. En aquesta pared es veuen reflexades una sèrie de ombres i de vegades escolten conversacions dels homes que transporten aquestes ombres. Com els presoners mai han vist res identifiquen les ombres amb allò real ja que és l’únic que coneixen.

Plató explica que si un presoner surtis de la caverna tindria moltes dificultats per adaptar-se a la llum del sol ja que aquesta el cegaria però després d’acostumar-se, ell hagués pogut conèixer la realitat. Si aquest tornés a entrar i expliqués als altres presoners que viuen en un món fals aquests no el creurian i podrien arribar a matar-lo si intentés alliberar a algun d’ells.

En el mite de la caverna Plató es refereix a la situació de l’ésser humà en front el coneixement de la veritat i ens presenta dos mons, el sensible que seria la caverna i l’intel·ligible que seria l’exterior.

Els presoners reencarnarien a l’ésser humà, les ombres a les aparences i la llum del sol a la veritat o idees.

En el moment en el que el presoner surt cap a fora de la caverna aquest ha trencat tots els lligams que el sometien a la ignorància i desconeixement i aquest podria conèixer la veritat en si mateixa, quan el presoner alliberat intenta convèncer als altres per sortir cap a fora aquests es neguen i el volen matar, amb això Plató demostra l’odi contra aquelles persones que volen mostrar la veritat als altres i es podria identificar amb la mort de Sòcrates.

Activitat 5

Aquest text de Plató és un diáleg de Sòcrates on s'explica l'intel·lectualisme socràtic. Sòcrates ens parla de la visió del poble sobre la ciència el qual no la considera important ni essencial perquè aquest pugui formar-se com a persona sino que creuen que aquelles coses les quals ho fan són les passions, l'amor, l'enuig, etc. A diferència d'això, Sòcrates explica que allò que guia a l'home és la ciència, és l'únia via que ajudarà als homes a conèixer el bé i per tant, a obrar bé, ja que segons Sòcrates ningú fa el mal sabent que ho fa, és a dir, qui fa el mal és perquè no coneix que és el bé de manera que aquells que actuen malament no són dolents ni criminals sino ignorants i en comptes d'anar a la presó, han d'anar a l'escola.

Activitat 4

La filosofia de Parmènides es basava principalment en la idea de que del no-res no pot sortir res ja que l'únic que existeix és l'ésser. En canvi Heràclit opinava tot el contrari ja que sense el no-ésser, l'ésser no podria existir a causa de la lluita de contraris.

En la meva opinió el no res no existeix, ja que quelcom és i no pot no ser, perquè si el no-res fos, seria ésser i no no-ésser. Si el no res no existeix, res pot sortir d'aquest, ja que si aquest tingués capacitat creadora seria ésser.

L'ésser és la contradicció del no-ésser, ja que l'ésser sempre és i serà, perquè no es pot partir ni dividir ja que moriria i això és impossible ja que l'ésser, segons Parmènides, no pot passar a no-ésser perquè és etern.

Es per això que si res més a part de l'ésser existeix, ningú més a part d'aquest pot crear.

Arthur Schopenhauer - Activitat 1 - Projecte

Vida:

Arthur Schopenhauer va nèixer a Danzing, Polònia, el 22 de febrer de 1788. Fou un filòsof alemany que es matriculà com estudiant de Medicina en la Universitat de Gotinga, on començà el seu estudi de Plató, Aristòtil, Spinoza i Kant, a causa de la lectura d'aquests filosofs va començar a interesarse per la filosofia i va estudiar-la a les universitats de Göttingen, Berlín, i Jena.

Desprès de l'estudi de la filosofia i de totes les qüestiones que es va realitzar es va instal.lar a Frankfurt del Main, on va portar una vida solitària i es va bolcar en l'estudi de les filosofies budista i hinduista i en el misticisme. Algunes de les seves obres més conegudes són El mundo como voluntad y representación, Parera y paralipómena, Los dos problemas fundamentales de la ética, etc. En el clima intel.lectual creat després de la revolució del 1848, la seva filosofia va arribar finalment reconeixement internacional i va exercir una considerable influència sobre pensadors com Friedrich Nietzsche. Schopenhauer va morir a Frankfurt del Main d'un atac de cor el 21 de setembre de 1860.

Pàgina d'interès:
http://biosiglos1.blogspot.com/2008/08/arthur-schopenhauer-biografa.html


Obra:

En la seva obra principal, El món com voluntat i representació (1819), proposava els elements ètics i metafísics dominants de la seva filosofia atea i pessimista. Schopenhauer, en desacord amb l'escola de l'idealisme, es va oposar amb duresa a les idees del filòsof alemany Hegel, que creia en la naturalesa espiritual de tota realitat.

En el seu lloc, Schopenhauer acceptava, la teoria Kant, que els fenòmens existeixen només en la mesura que la ment els percep com a representacions. No obstant això, no estava d'acord amb aquest en que la realitat darrera, hi hagi més enllà de l'experiència. La identificava per la seva banda amb la voluntat experimentada. No obstant, la voluntat no està limitada a una acció voluntària previsible, sinó que tota l'activitat experimentada per la personal és voluntat.

Aquesta voluntat és la naturalesa innata que cada ésser experimenta com aparença del cos. Partint del principi que la voluntat és la naturalesa innata del seu propi cos com una aparença en el temps i en l'espai, Schopenhauer va arribar a la conclusió que la realitat innata de totes les aparences materials és la voluntat, i que la realitat darrera és una voluntat universal.

Per Schopenhauer la tragèdia de la vida sorgeix de la naturalesa de la voluntat, que incita a l'individu cap a la consecució de metes successives, cap de les quals pot proporcionar satisfacció permanent. Així, la voluntat porta a la persona al dolor i l'activitat de la voluntat només pot ser portada a un fi a través d'una actitud de renúncia.


Pàgina d'interès:
http://www.schopenhauer-web.org/vida.html

Activitat 3

En els cinc textos podem observar i deduir en que es basen les idees de Parmènides, en el primer text ell ens parla de les dues vies del coneixement, la via del que és és i la via del que no-és no és ja que no és, ni pot ser pensat. Parmènides segueix la via de la veritat ja que vol arribar a quelcom inmutable i racional.

En el segon text, Parmènides ens diu que quan parlem de la realitat parlem d'allò que és i no que no és, ja que és quelcom del que es pot parlar.

En el tercer text, l'autor parla de les característiques de l'ésser. Ens diu que aquest és homogeni, un i continu i que no es pot dividir en parts ja que moriria i aquest no pot morir perquè és etern.

En el quart text l'escriptor ens diu que tot gira, no hi ha cap final ni cap començament, no et pot parlar de present, passat i futur, perquè pel pun que em passat, tornarem a passar i deixarà de ser passat.

En el cinquè text Parmènides fa una critica a la lluita de contraris d'Heràclit. Diu que l'ésser i el no ésser no és el mateix i que tots aquells que creguin lo contrari estan equivocats i que segueixen la via de l'error. Ja que allò que es pot pensar, es pot dir i allò que es pot dir, és.

Activitat 2

En els quatre textos analitzats Heràclit ens mostra les bases de la seva filosofia, el monisme dinàmic. En el primer text observem com l'autor ens parla del logos, la raó universal i eterna, la que mai canvia. Quan escoltem al logos estem com adormits i únicament pensem en realitats quotidianes.

Pel que fa al segon text, Heràclit ens parla de la lluita de contraris, parla de l'harmonia que existeix perquè hi ha discòrdia i de la discòrdia que existeix perquè hi ha harmonia. Tot està engendrat a partir dels contraris.

El tercer text observem com l'autor ens parlar del canvi, de que tot flueix i res roman, el riu en el que ens em banyat mai tornarà a ser el mateix a causa del constant canvi, per tant, si el riu canvia i res es manté, nosaltres tampoc i per això mai serem el que érem en un passat.

Per últim en el quart text Heràclit torna a parlar del logos, aquest diu que tot es redueix a aquesta força poderosa, la raó pel que tot es regeix, si no existís el logos nosaltres no existiríem, es per això que tot es redueix a ell.

Activitat 1

En el text Anaximandre ens parla de la vida dels éssers, en el mateix moment en el que algú neix ja està començant a morir, tots tenim un principi i un final i aquest queda marcat en el precís moment en el que neixem per l'apeiron. Segons Anaximandre l'arkhé és l'apeiron, de l'apeiron sorgeix el món i del món es torna a l'apeiron, és així com s'inicia un cicle viciós que no s'acaba mai.

Història de la filosofia - Segon de Batxillerat

Bon estiu a tots!

Sobre qui ha de restar el poder polític?

En el text, Ortega y Gasset ens parla sobre el poder polític i sobre qui ha de restar. Han de ser els ciutadans o una única persona? La resposta a aquesta pregunta, sota el seu punt de vista, és sobre els ciutadans, ja que vivim en una democràcia on molts assumptes es decideixen col·lectivament i no es deixa tot sobre el poder polític, i és aquí on es pot presentar un problema i és, pel fet de que el col·lectiu accepti i escolleixi quelcom és equivalent a legítim i bo? L'autor presenta una clara posició republicana, ja que deixa entendre que les majories no sempre són intel·ligents i no s'ha de donar preferències a aquestes en front a les minories.

Tema 13 - Fonaments del estat social i democràtic de dret

Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

View more presentations from Alexandra Valtueña.

Aquí os presento el meu Power Point el qual tracta sobre l' estat social i democràtic, incloent-hi el liberalisme i el socialisme, entre d'altres temes.
Desitjo que us agradi i que capteu facilment les idees principals del tema.

Ciutadania democràtica

De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
L'autor la caracteritza com a una ciutadania inclusiva que incorpora a tots els ciutadans inclús els marginats sense integrar-los en la uniformitat d’una comunitat homogeneïtzada.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè és el propi ciutadà qui ha d'escollir i acceptar la seva nacionalitat ja que ningú el pot obligar.

A què es refereix quan esmenta “l’afirmació de la independència nacional”?
Que es creu en l’autonomia de la nació, ja que no depèn de cap estat.
I quan esmenta “la realització de la identitat nacional”?
Quan un individu vol formar part d'una nació i accepta i intenta adquirir com a pròpies característiques d'aquesta nació, costums, llengua, etc.
Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?
Perquè no maté una igualtat per a tots els ciutadans i es pot marginar a una part del territori.

Biografia Jürgen Habermas: http://www.quedelibros.com/autor/383/Habermas-Jurgen.html

Dilema 3

Què ha de fer el professor?

Jo penso que li hauria de pujar la nota ja que a ell no li repercuteix en res. Sé que és injust perquè llavors tots els companys voldrien el mateix, però si realment són bons companys i saben que l'alumne s'ha esforsat i que s'ho mereix, no dirien res.

1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

Pujar-li: L'alumne podria fer medicina

No Pujar-li: La resta d'alumnes podrien sentir-se indignats i discriminats.

2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?

Sí, el conflicte es troba en que allò que li aporta felicitat a l'alumne no és just per a la resta, independentment de que tots tinguin la nota que es mereixin, repeteixo que els companys valoren l'esforç de la companya i la infelicitat que li pot causar no poder dedicar-se al que destija.

3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?

El utilitarista de l’acte li posaria la nota per les conseqüències, en canvi l’utilitarista de la regla no li posaria perquè no seria just.

4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'utilitarista de la regla?

Pujar la nota a tots els alumnes o a cap.

Dilema 2

Què ha de fer l’Alfons? Per què?

Jo crec que hauria de continuar amb la seva feina tot i que no estigui d'acord amb el que fa, ja que obligaria a la seva família a canviar de vida i potser les condicions en les que viurien no serien les mateixes ja que l'economia hauria cambiat.

L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar de la humanitat? Per què?

No, ja que hauria de ser una feina conjunta, per una única persona que es revolucioni no es cambiarà el món però per mil, potser sí.

Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, per què nosaltres hem de sentir nos amb el deure de deixar el món no pitjor del que ens l'hem trobat.

Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?Crec que es podrien buscar alternatives, perquè a la cap i a la fi acabarà destruint-se el propi poble amb la tala massiva d'arbres.

Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?Reduint la quantitat d'arbres que es poden talar i aprofitar més els béns que poseeix el poble.

De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?De l'home, que actúa de manera desmesurada i inconscient, i també del govern que no posa mesures per restringir aquest tipus d'atacs a la natura.

Què hi diria un utilitarista? Diria que hem de respectar la natura i hem de pensar en les generacions futures.

Definicios breus

Intel·lectualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut.
Maièutica: Mètode d’Aristòtil. És l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme: Teoria moral que identifica el bé amb el plaer.
Felicitat d’ Aristòtil: Ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, identifica el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual.
Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem es sotmet per la bondat de les regles que considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ética Deontològica: Ética que es centra més en el deure moral que no pas en la felicitat.
Imperatiu categòric: Són ordres que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.
Dignitat humana: Conseqüència de l’autonomia moral i que implica un respecte dels drets de cadascú.
Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar esl valors a través d'una intuició emocional.
Comunitarisme: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.
Universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.

La persona té dignitat i no preu

1. En el text, Kant ens diu que les persones no tenim un preu, que tenim una dignitat i que per tant, som fins en nosaltres mateixos. Les persones també tenim una moralitat i per tant formem part del regne dels fins, això ens fa saber que no som intercambiables.

2. La dignitat de les persones

3. Segons Kant, les persones són fins en si mateixes. En aquest món tot allò que tingui un preu pot ser substituït per qualsevol cosa, però l’ésser humà, té una dignitat perquè està per sobre del preu i no existeix cap equivalent a nosaltres. Kant també ens diu que tots els éssers humans tenim una sèrie de necessitats que tenen un preu, però un preu comercial, a diferència de nosaltres. Kant defensa la teoria de l’autonomia, és a dir, que cadascú de nosaltres es posa la llei moral a si mateix, perquè tenim dignitat.

És millor ser Socràtes insatisfet que porc satisfet

Segons Mill, es millor ser un Sócrates insatisfet que un porc satisfet, pero, es realment cert aixo? Tenen tots els individus el mateix punt de vista que ell?

Bé, personalment, estic d’acord amb l’opinió de Mill, és millor ser un Sócrates insatisfet, és millor tenir aspiracions, somnis, desitjos, petites metes que ens imposem a nosaltres mateixos, per avançar en la nostra vida, per no quedar-se estancant en la rutina, per no conformar-se amb el mínim, encara que, tot això pot conduir a l’ésser humà a un estat de depressió, molts cops per no arribar a conseguir els seus ideals, i es aquí on potser caldria replantejar la pregunta, es millor ser un Sócrates insatisfet que un porc satisfet? Penso que una persona ha de ser feliç, perque tan sols hi ha una vida, i que és millor? Viure afligit per no aconseguir les nostres ambicions a la vida, o viure feliç, rodejat d’allò que et fa sentir bé, acceptant que l’home no ho pot coneixer tot?

Obrar conforme a la virtut més perfecta

1. Aristòtil diu que els homes tenim una ànima i aquesta buscará actuar segons les virtuts més perfectes, ja que això li proporcionar-ha una felicitat més duradera.

2. Que cal fer per ser feliç?

3. En aquest fragment, Aristòtil ens diu que tots l’objectiu principal de l’home és arribar a la felicitat, per conseguir una vida completa. Totes les accions que l’home realitza que en un primer moment són fins, esdevindran en mitjans per a un fi últim, la tan ansiada felicitat. L’home es guiat per la raó i els sentiments, i actuarà d’una manera o d’una altre depenent dels fins que vulgui aconseguir. Aquest, també ha de dur a terme una delicada selecció i recerca de quins són aquells valor que l’ajuden a arribar a la felicitat i per sobre de tot, mantenir-la. Podriem dir que hi ha una especie de correlació entre la felicitat i les virtuts, perquè per mitjà de les virtuts més perfectes arribarem a la felicitat.

Qui coneix el bé, obra bé i qui obra malament és que desconeix el bé?

Fent referència a la frase citada pel filòsof Sòcrates sobre que, qui coneix el bé, obra bé i qui obra malament és que desconeix el bé, penso que, està equivocat, ja que la gran majoria dels homes, es mouen per impulsos egoistes, és a dir, que tots faran el possible per tal de sortir-ne beneficiats de quelcom. Molts cops els homes hem fet alguna revenga contra algú o hem intentat arruinar el treball dels altres. Penso que l’home es lo suficientment conscient i responsable per saber on són els limits, i que coneix realment on està el bé i el mal, ja que som lliures d’escollir el que volem fer i de quina serà la nostra conducta. L’home fa les coses perquè vol, si en volgués fer d’altres les faria i això és una decisió pròpia.

Abans de començar..

A Bèlgica

I a Gant

Un parell de fotos del nostre estimat viatge!

-Tercer trimestre-

Definicions breus (T.9 - Llibertad)

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que no es poden modificar.

Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció predisposats a obrar.

Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.

Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: Estat en el que no es té llibertad absoluta però si la necessaria per fer-se càrrec dels pròpis actes.

Determinisme econòmic: Determinisme que estudia les diferents etapes històriques, evolució de la economia, els diferents estatments socials, etc.

Determinisme genètic: Determinisme que diu que les nostres actituds, accions y hàbits venen donats pel factor genètic.

Autonomia moral: El subjecte es dóna la llibertad a si mateix.

Nivell preconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé. Actua per impulsos egoistes i per por a quelcom.

Nivell postconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. El subjecte ha de respondre pels seus pròpis actes.

Principi de responsabilitat: Principi de H. Jonas que diu, hem d’assumir les conseqüències del nostre món per intentar deixar-lo no pitjor de com l’hem trobat.

Cada vegada queda menys pel nostre esperat viatge!!!!!!
18-3-09

Civilitzacions:

[Sento pujar aquesta feina amb retard.]

Document 2 (Pàgina 139)

1. Segons diu Rosseau, l'home viu rodellat d'una gran quantitat de simbols,en un univers simbòlic, deixant de banda el món físic, de tal manera que la falta d'aquests, seria com la falta d'oxigen.

2. La simbologia del dia a dia.

3. Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. L'humanitat ha arribat a un punt en el que els simbols formen part del seu dia a dia i són imprescindibles per poder comunicar-se amb els altres homes. Aquests símbols els trobem en la nostre rutina, en l'art, en la comunicació, en la religió. S'han creat gràcies a la evolució i civilització de l'home fins arribar a un punt en el que aquest no podria fer un flashback i viure en total llibertad i sense preocupacions com els nostres avantpassats els austrolopitechus.


[Sento pujar aquesta feina amb retràs.]

Gaudim tots els éssers de la mateixa llibertad?
Es pot comparar la llibertad de l'aigua, amb la d'un home?
(Hem refereixo a la llibertad de "fluir")



Una de les moltes qüestions que transiten pel meu cap des que varem començar el curs.

Justicia, tierra y libertad

Justicia, Tierra y libertad
justicia, tierra y libertad.

Oye tu mi canto,
óyelo, óyelo
oye tu mi llanto
óyelo, óyelo

"Hermanos y hermanas de otras razas
de otro color y un mismo corazón",
rezas y rezas y nada enderezas
por eso hagamos la revolución, de amor.
Oye.
Estamos exigiendo todo el respeto,
respeto, al indio y a su dignidad
ya lo dijo Villa, dijo Zapata.

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad.

Oye tu mi canto,
óyelo, óyelo
oye tu mi llanto,
óyelo, óyelo
oye tu mi canto,
óyelo, óyelo
oye tu mi canto
óyelo, óyelo

¿Cómo tendríamos libertad?
¿Cómo tendríamos dignidad?
Cómo desearía yo.
Cómo desearía el amor.
¿Cuándo tendremos la democracia?
Cuando tumbemos la burocracia
¿Cuánto desearía yo?
Menos demencia y más amor.

Amor...
Dolor...
Amor...
Oye tu mi canto.

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad.

Estem condemnats a ser lliures?

Analitzant curosament la frase citada per un dels expositors de l’existencialisme Jean-Paul Sartre, ESTEM CONDEMNATS A SER LLIURES, les conclusions que n’he extret han sigut les següents. En primer lloc, el que l’autor pretèn transmetre és que al no existir cap força sobrenatural com és Déu, el nostre destí no està ni predeterminat ni escrit i per tant, tots els homes tenim la capacitat de escollir i triar allò que pensem que ens pot ser beneficiós, allò que trobem bo per a nosaltres i que pot anar construint el nostre camí i el nostre futur, ja que tenim en front un mercat d’oportunitats que ens ofereixen el triomf, en comptes de que algú trii per nosaltres i converteixi les nostres vides en una simple novel·la relatada amb la veu d’un narrador omniscient.

Creus en el destí?

Per poder contestar aquesta pregunta abans caldria conèixer quin és el significat d’aquesta paraula, el destí doncs, és la sèrie d’esdeveniments del futur que no poden ser modificats ja que aquests estàn fixats per unes forces que escapen del control humà. En l’antinguitat, els grecs creien que aquest destí era prederterminat per les Moires, deeses que controlaven la vida humana i decidien quan aquesta s'acabava o era envaïda per la tragèdia.
Pel que fa la meva opinió, el destí, no existeix, ja que el nostre futur no està escrit enlloc. Al meu parer el futur doncs, és un camí el qual construim les persones dia a dia gràcies a les decisions que prenem i la nostre manera d’actuar en front la vida, una decisió sobtada o un canvi repentí podria canviar el nostre destí, però està escrita aquesta decisió en la nostre història? D’altre banda, però crec que les coses passen per alguna raó i si una cosa no passa, potser és perquè no hi havia de passar. Per acabar, de l’única cosa que en podem estar totalment segurs és que neixem i ens endinssem en una aventura, que acabarà el dia en el que el nostre cor deixi de bategar.

Som o no som lliures?

Som o no som lliures? Pregunta que transita pels nostres caps des del moment en el que els filosofs gregs la plantejaren. Ambdues posicions tenen les seves raons, per una banda qui creu que l’ésser humà es lliure pot argumentar que tenim llibertat per pensar el que volem i que malgrat les conseqüències que pot tenir una acció som ben lliures de fer-la, en canvi, aquells qui creuen que l’ésser humà no es lliure exposen que s’ha de distingir entre voler i poder. Podem tenir el desig de fer moltes coses, però després no tenir llibertat per poder fer-les. Si ens endinssem en una curosa recerca podem trobar molts més arguments a favor i en contra. En el cas dels defensors de que els homes gaudeixen de plena llibertad, unes de les raons aportades són, primera, tenim llibertad d’expressió, ningú ens pot manar allò que debem pensar tret d’algunes persones i segona que tots tenim llibertad d’expressió mentre que en el cas dels defensors de que els homes no gaudeixen de plena llibertad, les raons aportades són que primera, hem de carregar amb les conseqüències dels actes atessos per altres, segona, hi ha gent que no pot decidir per si mateixa a causa d’estar sotmesa a una autoritat, tercera, tots i cadascú de nosaltres tenim unes limitacions.

(Aquesta redacció és la feina que alguns companys tenen per punts titulada, arguments a favor i en contra de la llibertad.)

Les fal·làcies lògiques

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l'objectiu conscient d'enganyar llavors, a més s'anomena sofisma.

A continuació podreu observar dins del quadre els diferentes tipus de fal·làcies treballades, la seva descripció i un exemple:

(No he pogut treure el color vermell de sota de les paraules, ho sento.)

Samuel Phillips Huntington

1. Biografia de Samuel Phillips Huntington:

http://www.abc.es/20081228/cultura-cultura/biografia-samuel-phillips-huntington-20081228.html

Definicions breus (T.6)

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.

Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.

Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.

Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.

Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.

Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.

Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.

Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.

Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.

Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.

Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.

Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.

Xenofòbia: Odí envers als estrangers.

Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.

Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

En el món podem trobar una gran diversitat de cultures, ben diferenciades i dissemblants. Els factors que produeixen aquestes diferències entre cultures són la llengua, els costums, la història, les creences, etc. La convivència entre aquestes arribarà el dia en el que tots poguem tolerar tota aquella cultura que no sigui la nostre. Dit així potser, sembla molt fàcil de dur a terme, el problema, però, apareix quan toca aplicar-ho a la vida real. Com podem tolerar una cultura on es maltracta a la dona i se li impedeix la seva evolució en front la societat, mentre aquí lluitem per arribar a la igualtat de sexes? Sens cap dubte, això és una paradoxa i cap individu deuria ser infidel als seus princips, al meu parer. Un exemple molt clar de tolerància, és el tema de permetre o no permetre que una dona porti el vel al nostre país, en la meva opinió, s'hauria de respectar, encara que en el moment en el qual se'ls demana que se'l treguin per anar a escola o universitat elles haurien d'acceptar, ja que quan nosaltres visitem el seu país, per entrar a una mesquita em de combrir-nos el cos amb robes. De la mateixa manera que nosaltres ens adaptem als seus paràmetres i normes, ells deurien fer el mateix. Per acabar, penso que potser la convivència entre cultures s'assolira entre alguns gràcies a canvis de mentalitat i col.laboració però desgraciadament mai aconseguirem una única cultura comú per a tots anomenada respecte i tolerància.

Diferències entre Hobbes i Rousseau

Segons Hobbes, l'home no és solidari, es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes, però ambdues coses poden esdevindre en un gran caos. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però ha canvi els ha d'oferir seguretat. D'altre banda, Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre hi hagi una igualtat per a tots. Quan apareixen trets de l'egoisme aquesta estabilitat perilla.

En la meva opinió, el més coherent es el que diu i pensa Jean-Jacques Rousseau, ja que l'individu necessita a més individus per sobreviure, és a dir, necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus pensaments, inquietuds, sentiments, etc. Els problemes arriben quan apareixen persones egoistes, que trenquen l'estabilitat de la societat, provocant enfrontaments i debats.