Segons Hobbes, l'home no és solidari, es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes, però ambdues coses poden esdevindre en un gran caos. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però ha canvi els ha d'oferir seguretat. D'altre banda, Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre hi hagi una igualtat per a tots. Quan apareixen trets de l'egoisme aquesta estabilitat perilla.
En la meva opinió, el més coherent es el que diu i pensa Jean-Jacques Rousseau, ja que l'individu necessita a més individus per sobreviure, és a dir, necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus pensaments, inquietuds, sentiments, etc. Els problemes arriben quan apareixen persones egoistes, que trenquen l'estabilitat de la societat, provocant enfrontaments i debats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario