En els quatre textos analitzats Heràclit ens mostra les bases de la seva filosofia, el monisme dinàmic. En el primer text observem com l'autor ens parla del logos, la raó universal i eterna, la que mai canvia. Quan escoltem al logos estem com adormits i únicament pensem en realitats quotidianes.
Pel que fa al segon text, Heràclit ens parla de la lluita de contraris, parla de l'harmonia que existeix perquè hi ha discòrdia i de la discòrdia que existeix perquè hi ha harmonia. Tot està engendrat a partir dels contraris.
El tercer text observem com l'autor ens parlar del canvi, de que tot flueix i res roman, el riu en el que ens em banyat mai tornarà a ser el mateix a causa del constant canvi, per tant, si el riu canvia i res es manté, nosaltres tampoc i per això mai serem el que érem en un passat.
Per últim en el quart text Heràclit torna a parlar del logos, aquest diu que tot es redueix a aquesta força poderosa, la raó pel que tot es regeix, si no existís el logos nosaltres no existiríem, es per això que tot es redueix a ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario