domingo, 17 de mayo de 2009

És millor ser Socràtes insatisfet que porc satisfet


Segons Mill, es millor ser un Sócrates insatisfet que un porc satisfet, pero, es realment cert aixo? Tenen tots els individus el mateix punt de vista que ell?

Bé, personalment, estic d’acord amb l’opinió de Mill, és millor ser un Sócrates insatisfet, és millor tenir aspiracions, somnis, desitjos, petites metes que ens imposem a nosaltres mateixos, per avançar en la nostra vida, per no quedar-se estancant en la rutina, per no conformar-se amb el mínim, encara que, tot això pot conduir a l’ésser humà a un estat de depressió, molts cops per no arribar a conseguir els seus ideals, i es aquí on potser caldria replantejar la pregunta, es millor ser un Sócrates insatisfet que un porc satisfet? Penso que una persona ha de ser feliç, perque tan sols hi ha una vida, i que és millor? Viure afligit per no aconseguir les nostres ambicions a la vida, o viure feliç, rodejat d’allò que et fa sentir bé, acceptant que l’home no ho pot coneixer tot?

No hay comentarios: