Definicios breus

Intel·lectualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut.
Maièutica: Mètode d’Aristòtil. És l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme: Teoria moral que identifica el bé amb el plaer.
Felicitat d’ Aristòtil: Ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, identifica el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual.
Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem es sotmet per la bondat de les regles que considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ética Deontològica: Ética que es centra més en el deure moral que no pas en la felicitat.
Imperatiu categòric: Són ordres que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.
Dignitat humana: Conseqüència de l’autonomia moral i que implica un respecte dels drets de cadascú.
Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar esl valors a través d'una intuició emocional.
Comunitarisme: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.
Universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.