Activitat 11

Segons Plató existeixen dos mons, el món intel·ligible en el que es troben les idees i el món sensible o còpia del món intel·ligible en el que es troben les coses les quals són conegudes per mitjà dels sentits o l'experiència. Segons aquest, conèixer és el mateix que recordar ja que les idees són innates i podem accedir a elles per mitjà del record que ens propicien els objectes sensibles i la dialèctica. A diferència d'aquest, Aristòtil opina que no existeix tal dualisme i que les idees es troben dintre de les coses ja que són l'essència d'aquestes, són immanents a elles. Defensa l'existència d'un únic món on es troben els ens formats per una substància la qual es pot diferenciar entre forma i matèria. Per tant les coses les podem arribar a coneixer tal i com són. Aquí observem com Aristòtil és realista i Plató idealista.
Altres crítiques són les que Aristòtil fa a Plató quant a l'existència de dos mons, entre els quals un d'ells és millor i més real que l'altre, com més endavant es va poder observar a la Navalla d'Ockham, perquè un s'ha de complicar? Els ens no es multipliquen sense necessitat.

Quant a mi, em posiciono amb Aristòtil ja que trobo més coherent la seva filosofia. Les coses estan constituides per la seva essència, ja que sense aquesta les coses no serien res i no les podriem reconèixer. Un exemple és la idea de bellesa, la bellesa es troba dins de les coses belles que jo considero belles i no en un món intel·ligible.