viernes, 9 de octubre de 2009
Activitat 4
La filosofia de Parmènides es basava principalment en la idea de que del no-res no pot sortir res ja que l'únic que existeix és l'ésser. En canvi Heràclit opinava tot el contrari ja que sense el no-ésser, l'ésser no podria existir a causa de la lluita de contraris.
En la meva opinió el no res no existeix, ja que quelcom és i no pot no ser, perquè si el no-res fos, seria ésser i no no-ésser. Si el no res no existeix, res pot sortir d'aquest, ja que si aquest tingués capacitat creadora seria ésser.
L'ésser és la contradicció del no-ésser, ja que l'ésser sempre és i serà, perquè no es pot partir ni dividir ja que moriria i això és impossible ja que l'ésser, segons Parmènides, no pot passar a no-ésser perquè és etern.
Es per això que si res més a part de l'ésser existeix, ningú més a part d'aquest pot crear.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario