Activitat 6

En la caverna viuen unes persones des del seu naixement encadenades pel coll i les cames i únicament poden mirar contra la pared que tenen en front. En aquesta pared es veuen reflexades una sèrie de ombres i de vegades escolten conversacions dels homes que transporten aquestes ombres. Com els presoners mai han vist res identifiquen les ombres amb allò real ja que és l’únic que coneixen.

Plató explica que si un presoner surtis de la caverna tindria moltes dificultats per adaptar-se a la llum del sol ja que aquesta el cegaria però després d’acostumar-se, ell hagués pogut conèixer la realitat. Si aquest tornés a entrar i expliqués als altres presoners que viuen en un món fals aquests no el creurian i podrien arribar a matar-lo si intentés alliberar a algun d’ells.

En el mite de la caverna Plató es refereix a la situació de l’ésser humà en front el coneixement de la veritat i ens presenta dos mons, el sensible que seria la caverna i l’intel·ligible que seria l’exterior.

Els presoners reencarnarien a l’ésser humà, les ombres a les aparences i la llum del sol a la veritat o idees.

En el moment en el que el presoner surt cap a fora de la caverna aquest ha trencat tots els lligams que el sometien a la ignorància i desconeixement i aquest podria conèixer la veritat en si mateixa, quan el presoner alliberat intenta convèncer als altres per sortir cap a fora aquests es neguen i el volen matar, amb això Plató demostra l’odi contra aquelles persones que volen mostrar la veritat als altres i es podria identificar amb la mort de Sòcrates.