miércoles, 29 de octubre de 2008
Pàgina 40 (Doc 5)
La perspectiva del coneixement
En el fragment de l'obra "El tema de nuestro tiempo", l'autor utilitza el perspectivisme per plasmar-nos el coneixement. Mai podrem arribar a la veritat absoluta, ni tampoc a un coneixement absolut de la veritat, donat pel fet de que tots i cadascun de nosaltres la percebem d'una manera o d'una altre. Finalment el conjunt de totes les perspectives, aconseguira que ens apropem de mica en mica a la veritat, tot i que no serà la veritat absoluta.
En comparació amb una altre teoria sobre l'origen de la veritat com per exemple el dogmatisme, podem observar que mentre un ens permet analitzar i interpretar la realitat sota els nostres criteris, l'altre ens presenta unes normes que s'han d'acceptar sense possibilitat de crítica.
viernes, 24 de octubre de 2008
Podem arribar a conèixer?
Què és conèixer? Conèixer és el procés de captació d’un objecte i, què és un objecte? Un objecte es tot allò que es posa davant d’un subjecte, es a dir, tota cosa que resulta captada. Aquesta capacitat be donada pel fet de que contem amb la persepsió, la memòria i els sentits. Únicament nosaltres mateixos podem arribar a conèixer la veritat del nostre ésser però com saber que no ens estem equivocant? És a dir com sabem que allò que coneixem es veritat? Un exemple són les preguntes formulades pel mètode transcendental, “Què he de fer? Què he de saber? i Què m’es permès esperar?”, totes resumides en una sola “Què és l’home?”. Nosaltres podem creure en una cosa, cadascú té el seu propi punt de vista per tant es pot coincidir o no, però en canvi conèixer amb certesa certes coses és pràcticament impossible, tret que sigui algo verificat científicament. Finalment me’n adono que l’únic que sabem del coneixement es què ningú coneix els seus límits i es algo inassolible, es a dir, una utopia.
jueves, 16 de octubre de 2008
L'objecte de la filosofia:
- Idees principals.
L'objecte de la filosofia es l'aclariment lògic dels enunciats. Ha d'aclarir principalment allò que els autors diuen.
- Títol.
La funció de la filosofia.
- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta última frase del text.
Segons el que el text ens diu l'objectiu de la filosofia es fer-nos entendre la realitat. Fent referència a la frase "La filosofia no és una teoria, sinó una realitat" l'autor es refereix a que la filosofia es algo que cadascú fa i per tant és diferent a la dels altres ja que cada teoria té una explicació lògica. El que l'autor intenta dir-nos amb la última frase del text és que la filosofia ens ha d'ajudar a veure amb claritat tot alló que no tenim clar, es a dir, resoldre questions de la propia vida mitjançant la lògica i el llenguatge.
- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.
Aquest text forma part del mètode analiticolingüístic, ja que Widdgenstein dóna especial importància al llenguatge mentre que el mètode transcendental busca fomentar el coneixement, a diferència de Widdgestein, que busca trobar el sentit de les expressions lingüístiques.
miércoles, 15 de octubre de 2008
Defineix:
Saber ordinari: Saber que adquireix una persona a partir de l'experiència en la seva vida. Es basa en el que.
Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Es basa en el que i el perquè (Explicació de les coses).
Saber filosòfic: Sistema rigorós que busca trobar respostes últimes als grans enigmes del ésser humà.
Ciència (Definició moderna): Saber en el qual senten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat. Això va diferenciar la filosofia de la ciència.
Mètode: Passos a seguir a l'hora de treballar per trobar uns objectius. Es utilitzat a les ciències.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.
Inducció incompleta: És aquell mètode que parteix d'uns casos singulars (No tots) per elaborar unes lleis generals. No certes, sinò, probables.
Hipòtesi: Suposició que encara no ha estat probada i quan ho fa es converteix en llei.
Llei: Enunciat confirmat que expressa el comportament de la natura.
Teoria: Conjunt de lleis d'una ciència.
Falsació: Quan una hipòtesi es refutada ja que no concorda amb els fets del món real.
Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. (Cal situar-se dins dels fets)
Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos a partir de forces sobrehumanes (Deeses, deus, etc.).
Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic que defen la raó i l'experiència.
Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca saber com sabem sinò el perquè. Es a dir, quines són les condicions que fan possible el coneixement.
Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència i li dóna més importància a l'experiència. No es neix amb idees innates, cal un aprenentatge.
Joc de llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: Vol descobrir quins són els elements que formen la comprensió. No posa normes a aquesta.
Pretensions de validesa de la parla: Normes que poca l'hermèutica normativa a la comprensió i comunicació, aquestes són veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.
Ontologia: Estudia el tractat de l'ésser.
Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Es basa en el que i el perquè (Explicació de les coses).
Saber filosòfic: Sistema rigorós que busca trobar respostes últimes als grans enigmes del ésser humà.
Ciència (Definició moderna): Saber en el qual senten l'experimentació com experiència i la utilització de les matemàtiques com a estudi de la realitat. Això va diferenciar la filosofia de la ciència.
Mètode: Passos a seguir a l'hora de treballar per trobar uns objectius. Es utilitzat a les ciències.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.
Inducció incompleta: És aquell mètode que parteix d'uns casos singulars (No tots) per elaborar unes lleis generals. No certes, sinò, probables.
Hipòtesi: Suposició que encara no ha estat probada i quan ho fa es converteix en llei.
Llei: Enunciat confirmat que expressa el comportament de la natura.
Teoria: Conjunt de lleis d'una ciència.
Falsació: Quan una hipòtesi es refutada ja que no concorda amb els fets del món real.
Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. (Cal situar-se dins dels fets)
Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos a partir de forces sobrehumanes (Deeses, deus, etc.).
Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic que defen la raó i l'experiència.
Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca saber com sabem sinò el perquè. Es a dir, quines són les condicions que fan possible el coneixement.
Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència i li dóna més importància a l'experiència. No es neix amb idees innates, cal un aprenentatge.
Joc de llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: Vol descobrir quins són els elements que formen la comprensió. No posa normes a aquesta.
Pretensions de validesa de la parla: Normes que poca l'hermèutica normativa a la comprensió i comunicació, aquestes són veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral.
Ontologia: Estudia el tractat de l'ésser.
jueves, 9 de octubre de 2008
El problema de la filosofia contemporània:
- Per què l'existència de l'home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
Renuncia a adoptar actituds radicals i ultimes. L'angoixós coeficient de provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània.
- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
Per què a mi?
Què faig aqui?
Què faré quan sigui gran?
- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La formula intel.lectual és el problema de la filosofia contemporània. (Dissoldre aquesta dimensió metafísica)
- Enllaç biografia Zubiri.
http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri
Renuncia a adoptar actituds radicals i ultimes. L'angoixós coeficient de provisionalitat que amenaça dissoldre la vida contemporània.
- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
Per què a mi?
Què faig aqui?
Què faré quan sigui gran?
- Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La formula intel.lectual és el problema de la filosofia contemporània. (Dissoldre aquesta dimensió metafísica)
- Enllaç biografia Zubiri.
http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri
Activitats pàgina 3:
- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.
Una persona feliç, perquè ha sapigut viure la seva vida de la millor manera possible.
Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida, perquè ha viscut moltes
coses, es basa en l'experiència.
(Solament es podia escollir una, però no sabia amb quina quedar-me.)
Una persona feliç, perquè ha sapigut viure la seva vida de la millor manera possible.
Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida, perquè ha viscut moltes
coses, es basa en l'experiència.
(Solament es podia escollir una, però no sabia amb quina quedar-me.)
domingo, 5 de octubre de 2008
Descripció breu i personal:
Ciutadà: Persona que es part d’una comunitat i conviu socialment amb altres.
Política: Conjunt d’idees per governar un país, lloc, estat.
Democracia: Política que permet al poble tenir veu. (Poder rau en el poble)
Tirania: Poder d’una persona dut a terme de manera cruel. (Poder d’una persona corrupta)
Drets humans: Condicions que han de ser respectades en totes les persones.
Estat de dret: Estat que es basa en el compliment de la llei.
Individualisme: Teoria que afirma que es previ l’individu a la societat. (Llibertad)
Socialisme: Tipus de política en la que es preocupa més per lluitar pels drets del poble. (Societat previ a l’individualisme)
Justícia: És quan es respecten els drets de les persones i tothom té el que li correspon.
Poder: Domini d’autoritat sobre algu o sobre les coses. Autoritat per manar, dominar i influir sobre la gent.
Política: Conjunt d’idees per governar un país, lloc, estat.
Democracia: Política que permet al poble tenir veu. (Poder rau en el poble)
Tirania: Poder d’una persona dut a terme de manera cruel. (Poder d’una persona corrupta)
Drets humans: Condicions que han de ser respectades en totes les persones.
Estat de dret: Estat que es basa en el compliment de la llei.
Individualisme: Teoria que afirma que es previ l’individu a la societat. (Llibertad)
Socialisme: Tipus de política en la que es preocupa més per lluitar pels drets del poble. (Societat previ a l’individualisme)
Justícia: És quan es respecten els drets de les persones i tothom té el que li correspon.
Poder: Domini d’autoritat sobre algu o sobre les coses. Autoritat per manar, dominar i influir sobre la gent.
viernes, 3 de octubre de 2008
Activitats pàgina 21:
- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
Les teories són conjunts de lleis.
- Busca un exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Kepler deia:
- Tots els planetes descriuen òrbites el.liptiques amb el sol situat en un dels focus.
- La recta que uneix un planeta amb el sol abarca àrees iguals en temps iguals.
- El quadrat del període del moviment d’un planeta és directament proporcional al curs de la distància mitja del planeta al sol.
Les teories són conjunts de lleis.
- Busca un exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
Kepler deia:
- Tots els planetes descriuen òrbites el.liptiques amb el sol situat en un dels focus.
- La recta que uneix un planeta amb el sol abarca àrees iguals en temps iguals.
- El quadrat del període del moviment d’un planeta és directament proporcional al curs de la distància mitja del planeta al sol.
Què és la filosofia?
¿Filosofia? Bé, cadascú en té la seva. La filosofia sota el meu punt de vista es la manera de com les persones veuen les coses per entendre la vida.
Cada persona pensa diferent, actua diferent, etc. Aquí es demostra la llibertad de les persones, la qual va lligada a la filosofia.
La filosofia ens ajuda a buscar una resposta a totes les preguntes que poc a poc ens anem fent amb el temps: “Qui som?”, ”d’on venim?”, ”on som?”, ”què passarà amb nosaltres?”.
Sempre tindrem aquest tipus de dubtes, en tindrem molts, però el que malauradament no en tindrem mai seran respostes reals comprovades, l’únic que tindrem seran preguntes i simples suposicions o teories.
Cada persona pensa diferent, actua diferent, etc. Aquí es demostra la llibertad de les persones, la qual va lligada a la filosofia.
La filosofia ens ajuda a buscar una resposta a totes les preguntes que poc a poc ens anem fent amb el temps: “Qui som?”, ”d’on venim?”, ”on som?”, ”què passarà amb nosaltres?”.
Sempre tindrem aquest tipus de dubtes, en tindrem molts, però el que malauradament no en tindrem mai seran respostes reals comprovades, l’únic que tindrem seran preguntes i simples suposicions o teories.
Benvinguda al meu blog
Benvinguts! La funció d'aquest blog és pujar la feina diaria de la classe de FILOSOFIA.
P.D: No em copieu els exercicis. Gràcies.
P.D: No em copieu els exercicis. Gràcies.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)