Individualisme possesiu (Doc.1)

Pot l'individu formar part d'una societat?

En el text s'esmenten les característiques més importants de l'individualisme, que l'home és lliure i que aquest és lúnic propietari de la seva vida. Les persones ens relacionem perquè necessitem a algú amb qui fer-ho, l'ésser humà no és una illa, no pot viure aïllat, encara que no únicament ens acostem als altres per relacionar-nos, també ho fem per obtenir un benefici, per tant la teoria de l'individualisme possesiu es basa en l'egoisme étic, el que és bo, és bo per a mi.
L'individu no deu res a la societat, però necessita la cooperació i el suport de la societat en la que viu. L'únic que l'estat hauria d'oferir als individus és seguretat i intervenir en moderació de dret.

Adequació i verificació pragmàtica

1. Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Que la veritat, en certa manera, té una adequació amb la realitat i per tant amb la vida real.

2. Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan aquesta pot ser assimilada, corroborada, verificada i es pot fer vàlida.

3. Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”? Quina?
Sí, ja que ens serveixen per a un fi determinat, és a dir, que són útils. (El vertader és l'útil)

4. Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa‘n algun exemple.
No. Perquè les idees certes són un apte per resoldre problemes o per satisfer necessitats.

5. Informació sobre William James.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/james.htm

Definicions:

Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat.

Raó Pràctica: Mira d'orientar l'acció cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa a fixat.

Metafísica: Part de la filosofia que tracta sobre alló què està més enllà dels sentits.

Ultimitat: Característica de la metafísica. Busca respostes últimes als gran enigmes de l'ésser humà.

Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer.

Opinió (Kant): Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur.

Interès emancipador: Pretèn alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Posició d'aquells que creuen que es pot arribar a conèixer. Es basa en dogmes, i els dogmatics acostumen a ser fonamentalistes.

Escepticisme moderat: Posició d'aquells que diuen que no es pot arribar a conèixer però que s'ha d'acceptar allò que és més probable.

Perspectivisme: Proposat per Ortega y Gasset. El conjunt de totes les perspectives, forma la veritat.

Realisme: Model explicatiu del coneixement el qual diu que la realitat existeix per si mateixa, independement del subjecte. Podem arribar a conèixer la realitat tal com és ja que existeix.

Idealisme: Model explicatiu del coneixement el qual afirma que la realitat no existeix independenment del subjecte que la percebem. No coneixerem les coses tal i com se'ns mostren, les coneixerem tal i com les poguem percebre.

Noesi: Consciència que s'obra a la realitat.

Prejudicis: Judicis previs adquirits per educació, la societat, etc.

Ignorància: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement de quelcom.

Autoritat: Una afirmació s'acceptà ja que qui ho diu es especialista en allò.

Evidència: És evident allò que és indiscutible.

Adequació: Relació de concordança entre el que pensem i el que la cosa és.

Coherència: Criteri de la veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se logicament del conjunt de proposicions del que forma part.

Pragmatisme: Allò que és vertader, es allò que és útil.

Consens: Acord entre diferents interlocutors que formen una comunitat ideal de diàleg.

Contingent: Allò que és, però podria no ser.

Necessari: Allò que és i no podria no ser.

Virtualitat: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que dóna l'aparencça de quelcom físic.

El virtual és real?

La realitat virtual és la representació de les coses per mitjà de mitjans electrònics o representacions de la realitat. L'únic que tenen en comú la relitat virtual i la no virtual és que ambdues poden ser percebudes pel subjecte. Però, com diferenciar-les? Nosaltres sabem que quelcom existeix perquè el podem percebre, perquè el toquem, sentim, olorem, etc. Quan nosaltres toquem un full, podem sentir el tacte del paper com per exemple la seva suavitat, podem utilitzar-ho per fer una bola o per escriure, en canvi, aquest tipus de sensacions amb un videjoc no es poden sentir. La realitat virtual ens priva de la majoria de sensacions que ens ofereixen els objectes reals, ja que quan apagues l'ordinador o la televisió acabes amb totes les sensacions viscudes per aquell curt termini de temps i tornes a la teva realitat cuotidiana. Finalment, sota el meu punt de vista, la realitat virtual existeix, però és una realitat temporal i enganyosa.

-Segon trimestre-

Començem un nou trimestre!

Veritat, realitat, concordança. (Doc. 8)

- Idees principals:

El text ens parla de la utilització equivocada de la paraula veritat, ja que molts cops s'atribueix a paraules no corresponents. Heiddeger ens diu que si una cosa concorda amb la realitat es veritat i per tant es real.

- Títol:

La gran equivocació

- Comentari:

Heidegger es basa en la fenomenologia, ja que segons ell no hi ha veritat sense concordança, es a dir, que quan alguna cosa concorda amb la realitat significa que allò es veritat i ens dóna a conèixer que allò és veritat, però, en canvi, si quelcom no coincideix amb la realitat, significa que és mentira, que no existeix, que és irreal. Té prioritat el subjecte, perquè es qui qüestiona si existeix quelcom o no existeix.

- Comparació:

L'autor es mostra idealista al afirmar que el subjecte es qui té prioritat, que comparat amb el realisme, qui té prioritat alguna és l'objecte, ja que les coses existeixen perquè les percebem. Penso que també es basa es la fenomenologia ja que vol anar a les arrels, vol conèixer la veritat en la seva totalitat perquè no hi hagin confusions.