Definicions breus (T.9 - Llibertad)

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que no es poden modificar.

Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció predisposats a obrar.

Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.

Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.

Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Condicionament: Estat en el que no es té llibertad absoluta però si la necessaria per fer-se càrrec dels pròpis actes.

Determinisme econòmic: Determinisme que estudia les diferents etapes històriques, evolució de la economia, els diferents estatments socials, etc.

Determinisme genètic: Determinisme que diu que les nostres actituds, accions y hàbits venen donats pel factor genètic.

Autonomia moral: El subjecte es dóna la llibertad a si mateix.

Nivell preconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé. Actua per impulsos egoistes i per por a quelcom.

Nivell postconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. El subjecte ha de respondre pels seus pròpis actes.

Principi de responsabilitat: Principi de H. Jonas que diu, hem d’assumir les conseqüències del nostre món per intentar deixar-lo no pitjor de com l’hem trobat.

Cada vegada queda menys pel nostre esperat viatge!!!!!!
18-3-09

Civilitzacions:

[Sento pujar aquesta feina amb retard.]

Document 2 (Pàgina 139)

1. Segons diu Rosseau, l'home viu rodellat d'una gran quantitat de simbols,en un univers simbòlic, deixant de banda el món físic, de tal manera que la falta d'aquests, seria com la falta d'oxigen.

2. La simbologia del dia a dia.

3. Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. L'humanitat ha arribat a un punt en el que els simbols formen part del seu dia a dia i són imprescindibles per poder comunicar-se amb els altres homes. Aquests símbols els trobem en la nostre rutina, en l'art, en la comunicació, en la religió. S'han creat gràcies a la evolució i civilització de l'home fins arribar a un punt en el que aquest no podria fer un flashback i viure en total llibertad i sense preocupacions com els nostres avantpassats els austrolopitechus.


[Sento pujar aquesta feina amb retràs.]

Gaudim tots els éssers de la mateixa llibertad?
Es pot comparar la llibertad de l'aigua, amb la d'un home?
(Hem refereixo a la llibertad de "fluir")



Una de les moltes qüestions que transiten pel meu cap des que varem començar el curs.

Justicia, tierra y libertad

Justicia, Tierra y libertad
justicia, tierra y libertad.

Oye tu mi canto,
óyelo, óyelo
oye tu mi llanto
óyelo, óyelo

"Hermanos y hermanas de otras razas
de otro color y un mismo corazón",
rezas y rezas y nada enderezas
por eso hagamos la revolución, de amor.
Oye.
Estamos exigiendo todo el respeto,
respeto, al indio y a su dignidad
ya lo dijo Villa, dijo Zapata.

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad.

Oye tu mi canto,
óyelo, óyelo
oye tu mi llanto,
óyelo, óyelo
oye tu mi canto,
óyelo, óyelo
oye tu mi canto
óyelo, óyelo

¿Cómo tendríamos libertad?
¿Cómo tendríamos dignidad?
Cómo desearía yo.
Cómo desearía el amor.
¿Cuándo tendremos la democracia?
Cuando tumbemos la burocracia
¿Cuánto desearía yo?
Menos demencia y más amor.

Amor...
Dolor...
Amor...
Oye tu mi canto.

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad.

Estem condemnats a ser lliures?

Analitzant curosament la frase citada per un dels expositors de l’existencialisme Jean-Paul Sartre, ESTEM CONDEMNATS A SER LLIURES, les conclusions que n’he extret han sigut les següents. En primer lloc, el que l’autor pretèn transmetre és que al no existir cap força sobrenatural com és Déu, el nostre destí no està ni predeterminat ni escrit i per tant, tots els homes tenim la capacitat de escollir i triar allò que pensem que ens pot ser beneficiós, allò que trobem bo per a nosaltres i que pot anar construint el nostre camí i el nostre futur, ja que tenim en front un mercat d’oportunitats que ens ofereixen el triomf, en comptes de que algú trii per nosaltres i converteixi les nostres vides en una simple novel·la relatada amb la veu d’un narrador omniscient.

Creus en el destí?

Per poder contestar aquesta pregunta abans caldria conèixer quin és el significat d’aquesta paraula, el destí doncs, és la sèrie d’esdeveniments del futur que no poden ser modificats ja que aquests estàn fixats per unes forces que escapen del control humà. En l’antinguitat, els grecs creien que aquest destí era prederterminat per les Moires, deeses que controlaven la vida humana i decidien quan aquesta s'acabava o era envaïda per la tragèdia.
Pel que fa la meva opinió, el destí, no existeix, ja que el nostre futur no està escrit enlloc. Al meu parer el futur doncs, és un camí el qual construim les persones dia a dia gràcies a les decisions que prenem i la nostre manera d’actuar en front la vida, una decisió sobtada o un canvi repentí podria canviar el nostre destí, però està escrita aquesta decisió en la nostre història? D’altre banda, però crec que les coses passen per alguna raó i si una cosa no passa, potser és perquè no hi havia de passar. Per acabar, de l’única cosa que en podem estar totalment segurs és que neixem i ens endinssem en una aventura, que acabarà el dia en el que el nostre cor deixi de bategar.

Som o no som lliures?

Som o no som lliures? Pregunta que transita pels nostres caps des del moment en el que els filosofs gregs la plantejaren. Ambdues posicions tenen les seves raons, per una banda qui creu que l’ésser humà es lliure pot argumentar que tenim llibertat per pensar el que volem i que malgrat les conseqüències que pot tenir una acció som ben lliures de fer-la, en canvi, aquells qui creuen que l’ésser humà no es lliure exposen que s’ha de distingir entre voler i poder. Podem tenir el desig de fer moltes coses, però després no tenir llibertat per poder fer-les. Si ens endinssem en una curosa recerca podem trobar molts més arguments a favor i en contra. En el cas dels defensors de que els homes gaudeixen de plena llibertad, unes de les raons aportades són, primera, tenim llibertad d’expressió, ningú ens pot manar allò que debem pensar tret d’algunes persones i segona que tots tenim llibertad d’expressió mentre que en el cas dels defensors de que els homes no gaudeixen de plena llibertad, les raons aportades són que primera, hem de carregar amb les conseqüències dels actes atessos per altres, segona, hi ha gent que no pot decidir per si mateixa a causa d’estar sotmesa a una autoritat, tercera, tots i cadascú de nosaltres tenim unes limitacions.

(Aquesta redacció és la feina que alguns companys tenen per punts titulada, arguments a favor i en contra de la llibertad.)

Les fal·làcies lògiques

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l'objectiu conscient d'enganyar llavors, a més s'anomena sofisma.

A continuació podreu observar dins del quadre els diferentes tipus de fal·làcies treballades, la seva descripció i un exemple:

(No he pogut treure el color vermell de sota de les paraules, ho sento.)