viernes, 27 de febrero de 2009

Definicions breus (T.9 - Llibertad)


Temperament: Conjunt de sentiments i passions que no es poden modificar.


Hàbit: Repetició d’actes en una mateixa direcció predisposats a obrar.


Virtuts: Hàbits predisposats a actuar bé.


Consciència moral: Capacitat de captar els principis per distingir entre el que està moralment bé o malament.


Llibertad interna: Absència de coacció interna. És poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.


Condicionament: Estat en el que no es té llibertad absoluta però si la necessaria per fer-se càrrec dels pròpis actes.


Determinisme econòmic: Determinisme que estudia les diferents etapes històriques, evolució de la economia, els diferents estatments socials, etc.


Determinisme genètic: Determinisme que diu que les nostres actituds, accions y hàbits venen donats pel factor genètic.


Autonomia moral: El subjecte es dóna la llibertad a si mateix.


Nivell preconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé. Actua per impulsos egoistes i per por a quelcom.


Nivell postconvencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.


Responsabilitat moral: Fenòmen subjectiu de la consciència moral. El subjecte ha de respondre pels seus pròpis actes.


Principi de responsabilitat: Principi de H. Jonas que diu, hem d’assumir les conseqüències del nostre món per intentar deixar-lo no pitjor de com l’hem trobat.

domingo, 22 de febrero de 2009


Cada vegada queda menys pel nostre esperat viatge!!!!!!
18-3-09

Civilitzacions:


[Sento pujar aquesta feina amb retard.]

Document 2 (Pàgina 139)


1. Segons diu Rosseau, l'home viu rodellat d'una gran quantitat de simbols,en un univers simbòlic, deixant de banda el món físic, de tal manera que la falta d'aquests, seria com la falta d'oxigen.

2. La simbologia del dia a dia.

3. Aquest fragment parla de la cultura com a activitat simbòlica segons Cassirer. L'humanitat ha arribat a un punt en el que els simbols formen part del seu dia a dia i són imprescindibles per poder comunicar-se amb els altres homes. Aquests símbols els trobem en la nostre rutina, en l'art, en la comunicació, en la religió. S'han creat gràcies a la evolució i civilització de l'home fins arribar a un punt en el que aquest no podria fer un flashback i viure en total llibertad i sense preocupacions com els nostres avantpassats els austrolopitechus.


[Sento pujar aquesta feina amb retràs.]
Gaudim tots els éssers de la mateixa llibertad?
Es pot comparar la llibertad de l'aigua, amb la d'un home?
(Hem refereixo a la llibertad de "fluir")



Una de les moltes qüestions que transiten pel meu cap des que varem començar el curs.

sábado, 14 de febrero de 2009

Justicia, tierra y libertad

Justicia, Tierra y libertad
justicia, tierra y libertad.

Oye tu mi canto,
óyelo, óyelo
oye tu mi llanto
óyelo, óyelo

"Hermanos y hermanas de otras razas
de otro color y un mismo corazón",
rezas y rezas y nada enderezas
por eso hagamos la revolución, de amor.
Oye.
Estamos exigiendo todo el respeto,
respeto, al indio y a su dignidad
ya lo dijo Villa, dijo Zapata.

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad.

Oye tu mi canto,
óyelo, óyelo
oye tu mi llanto,
óyelo, óyelo
oye tu mi canto,
óyelo, óyelo
oye tu mi canto
óyelo, óyelo

¿Cómo tendríamos libertad?
¿Cómo tendríamos dignidad?
Cómo desearía yo.
Cómo desearía el amor.
¿Cuándo tendremos la democracia?
Cuando tumbemos la burocracia
¿Cuánto desearía yo?
Menos demencia y más amor.

Amor...
Dolor...
Amor...
Oye tu mi canto.

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad.

Estem condemnats a ser lliures?


Analitzant curosament la frase citada per un dels expositors de l’existencialisme Jean-Paul Sartre, ESTEM CONDEMNATS A SER LLIURES, les conclusions que n’he extret han sigut les següents. En primer lloc, el que l’autor pretèn transmetre és que al no existir cap força sobrenatural com és Déu, el nostre destí no està ni predeterminat ni escrit i per tant, tots els homes tenim la capacitat de escollir i triar allò que pensem que ens pot ser beneficiós, allò que trobem bo per a nosaltres i que pot anar construint el nostre camí i el nostre futur, ja que tenim en front un mercat d’oportunitats que ens ofereixen el triomf, en comptes de que algú trii per nosaltres i converteixi les nostres vides en una simple novel·la relatada amb la veu d’un narrador omniscient.