Guillem d'Occam

Guillem d'Ockham va trencar amb la teoria de Plató a la Navalla d'Ockham. Segons Ockham, els "ens" (coses) no es multipliquen sense necessitat, es regeixen per la Simplicitat, no hi ha cap necessitat de complicar-se la vida.

Per tenir més informació sobre Guillem d'Ockham aquí deixo l'enllaç a una pàgina web.
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/o/occam.htm

Esquema breu de la filosofia d'Aristòtil

Activitat 13

En el text Aristòtil ens parla d'un dels temes de la seva ética, la virtud. Segons Aristòtil la virtud és un hàbit adquirit voluntariament i desenvolupat a través de l'ensenyament i de l'exercici dels bons actes. Aquella persona que sigui capaç d'escollir el terme mitjà entre dos extrems serà virtuosa, és a dir, en totes les coses trobem l'excés i el defecte, el terme mitjà serà el millor, el que hem d'escollir per tal de ser virtuosos. En el terme mitjà es troba la recta raó, gràcies a aquesta podrem diferènciar entre els dos extrems. Plató també va parlar de la virtud però de diferent forma que Aristòtil, segons Plató la virtud es trobava en l'equilibri de les tres parts de l'ànima, la irascible, concupiscible i la part racional.

Activitat 12 - Qué va ser primer l'ou o la gallina?

Qui no ha sentit mai aquest raonament? Per tal de que existeixi l'ou, una gallina ha d'existir previament per pondre'l, però per tal de que aquesta existeixi te que haber sorgit d'un ou, llavors... Què és primer, l'ou o la gallina?

Segons la filosofia d'Aristòtil la resposta és obvia, primer és la gallina. Primer de tot trobem la substància primera, allò de que està feta una cosa. Aquesta substància es pot trobar en estat de matèria i en estat de forma. L'estat de matèria serà l'estat de privació o l'ésser en potència i l'estat de forma serà l'ésser en acte, l'ésser que ja ha actualitzat la seva potència. Aquest canvi es produeix gràcies a la lluita de contraris, cada cosa procedeix de la seva contrària ja que tot és un cicle i tot canvia succesivament.

Activitat 11

Segons Plató existeixen dos mons, el món intel·ligible en el que es troben les idees i el món sensible o còpia del món intel·ligible en el que es troben les coses les quals són conegudes per mitjà dels sentits o l'experiència. Segons aquest, conèixer és el mateix que recordar ja que les idees són innates i podem accedir a elles per mitjà del record que ens propicien els objectes sensibles i la dialèctica. A diferència d'aquest, Aristòtil opina que no existeix tal dualisme i que les idees es troben dintre de les coses ja que són l'essència d'aquestes, són immanents a elles. Defensa l'existència d'un únic món on es troben els ens formats per una substància la qual es pot diferenciar entre forma i matèria. Per tant les coses les podem arribar a coneixer tal i com són. Aquí observem com Aristòtil és realista i Plató idealista.
Altres crítiques són les que Aristòtil fa a Plató quant a l'existència de dos mons, entre els quals un d'ells és millor i més real que l'altre, com més endavant es va poder observar a la Navalla d'Ockham, perquè un s'ha de complicar? Els ens no es multipliquen sense necessitat.

Quant a mi, em posiciono amb Aristòtil ja que trobo més coherent la seva filosofia. Les coses estan constituides per la seva essència, ja que sense aquesta les coses no serien res i no les podriem reconèixer. Un exemple és la idea de bellesa, la bellesa es troba dins de les coses belles que jo considero belles i no en un món intel·ligible.

Una mica més de Plató

L'examen sobre Plató s'aproxima i de vegades la memòria visual és la nostra salvació, per això penjo aquí dues imatges que són necessàries per entendre la filosofia de Plató.

L'una ens parla del món sensible i el món itel·ligible, i l'altra ens parla sobre el "mito del carro alado", en el que apareixen les tres parts de l'ànima, l'auriga la qual actua com la part racional, el caball blanc que es la part irascible (Simbolitza el valor, la voluntat, etc) i el caball negre que es la part concupiscible (Difícil de conduir, simbolitza les passions, etc.)
Cal buscar l'harmonia entre les tres parts de l'ànima i això únicament es conseguirà si l'auriga dirigeix i els dos caballs es deixen dirigir.