Segons Schopenhauer el món no té altra realitat que la que l'home mateix li vol donar. La llibertad de la subjectivitat humana està per sobre de totes les coses. Les coses no existeixen per elles mateixes, sinó per la forma que l'home els concedeix. El món i el cos són la forma visible i externa d'un desitg: la voluntat de viure.
En cada moment que l'home es pregunta per què, reflexiona sobre les seves representacions i distingueix entre ell mateix qui pregunta i l'objecte sobre el que es pregunta. Aquí dedueix l'existència d'un principi de raó o de causalitat deduïnt a partir d'aquí que la causa ha de produir un ordre en l'esdevenir de les representacions.
Tota l'experiència segons aquest s'ordena segons el principi de raó suficient, ja que serveix per justificar-ho tot, i es pregunta quina és la raó per la que volem conèixer i dedueix que depèn del fet de que volem viure ja que conèixer no és una finalitat en si mateix però viure si ho és.
Schopenhauer es fa una pregunta la qual trencarà amb tota la metafísica moderna, per què els ésser lluiten per seguir existint sota la forma exclusiva d'aquest idividu? Schopenhauer diu que la vida aspira a viure però no té per què fer-ho sota la mateixa forma d'aquest individu. Llavors aquest diu que cadascún dels individus és víctima d'un error innat des del naixement, error que els exigeix que concentrin la seva voluntat de viure en la forma de la seva individualitat.
Altres temes tractats per Schopenhauer són per exemple que els fenòmens existeixen només en la mesura que la ment els percep com a representacions. No obstant això, no estava d'acord amb Kant en que en la realitat darrera, hi hagi més enllà de l'experiència. La identificava per la seva banda amb la voluntat experimentada. No obstant, la voluntat no està limitada a una acció voluntària previsible, sinó que tota l'activitat experimentada per la personal és voluntat.
En cada moment que l'home es pregunta per què, reflexiona sobre les seves representacions i distingueix entre ell mateix qui pregunta i l'objecte sobre el que es pregunta. Aquí dedueix l'existència d'un principi de raó o de causalitat deduïnt a partir d'aquí que la causa ha de produir un ordre en l'esdevenir de les representacions.
Tota l'experiència segons aquest s'ordena segons el principi de raó suficient, ja que serveix per justificar-ho tot, i es pregunta quina és la raó per la que volem conèixer i dedueix que depèn del fet de que volem viure ja que conèixer no és una finalitat en si mateix però viure si ho és.
Schopenhauer es fa una pregunta la qual trencarà amb tota la metafísica moderna, per què els ésser lluiten per seguir existint sota la forma exclusiva d'aquest idividu? Schopenhauer diu que la vida aspira a viure però no té per què fer-ho sota la mateixa forma d'aquest individu. Llavors aquest diu que cadascún dels individus és víctima d'un error innat des del naixement, error que els exigeix que concentrin la seva voluntat de viure en la forma de la seva individualitat.
Altres temes tractats per Schopenhauer són per exemple que els fenòmens existeixen només en la mesura que la ment els percep com a representacions. No obstant això, no estava d'acord amb Kant en que en la realitat darrera, hi hagi més enllà de l'experiència. La identificava per la seva banda amb la voluntat experimentada. No obstant, la voluntat no està limitada a una acció voluntària previsible, sinó que tota l'activitat experimentada per la personal és voluntat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario