Creus en el destí?

Per poder contestar aquesta pregunta abans caldria conèixer quin és el significat d’aquesta paraula, el destí doncs, és la sèrie d’esdeveniments del futur que no poden ser modificats ja que aquests estàn fixats per unes forces que escapen del control humà. En l’antinguitat, els grecs creien que aquest destí era prederterminat per les Moires, deeses que controlaven la vida humana i decidien quan aquesta s'acabava o era envaïda per la tragèdia.
Pel que fa la meva opinió, el destí, no existeix, ja que el nostre futur no està escrit enlloc. Al meu parer el futur doncs, és un camí el qual construim les persones dia a dia gràcies a les decisions que prenem i la nostre manera d’actuar en front la vida, una decisió sobtada o un canvi repentí podria canviar el nostre destí, però està escrita aquesta decisió en la nostre història? D’altre banda, però crec que les coses passen per alguna raó i si una cosa no passa, potser és perquè no hi havia de passar. Per acabar, de l’única cosa que en podem estar totalment segurs és que neixem i ens endinssem en una aventura, que acabarà el dia en el que el nostre cor deixi de bategar.

Som o no som lliures?

Som o no som lliures? Pregunta que transita pels nostres caps des del moment en el que els filosofs gregs la plantejaren. Ambdues posicions tenen les seves raons, per una banda qui creu que l’ésser humà es lliure pot argumentar que tenim llibertat per pensar el que volem i que malgrat les conseqüències que pot tenir una acció som ben lliures de fer-la, en canvi, aquells qui creuen que l’ésser humà no es lliure exposen que s’ha de distingir entre voler i poder. Podem tenir el desig de fer moltes coses, però després no tenir llibertat per poder fer-les. Si ens endinssem en una curosa recerca podem trobar molts més arguments a favor i en contra. En el cas dels defensors de que els homes gaudeixen de plena llibertad, unes de les raons aportades són, primera, tenim llibertad d’expressió, ningú ens pot manar allò que debem pensar tret d’algunes persones i segona que tots tenim llibertad d’expressió mentre que en el cas dels defensors de que els homes no gaudeixen de plena llibertad, les raons aportades són que primera, hem de carregar amb les conseqüències dels actes atessos per altres, segona, hi ha gent que no pot decidir per si mateixa a causa d’estar sotmesa a una autoritat, tercera, tots i cadascú de nosaltres tenim unes limitacions.

(Aquesta redacció és la feina que alguns companys tenen per punts titulada, arguments a favor i en contra de la llibertad.)

Les fal·làcies lògiques

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l'objectiu conscient d'enganyar llavors, a més s'anomena sofisma.

A continuació podreu observar dins del quadre els diferentes tipus de fal·làcies treballades, la seva descripció i un exemple:

(No he pogut treure el color vermell de sota de les paraules, ho sento.)

Samuel Phillips Huntington

1. Biografia de Samuel Phillips Huntington:

http://www.abc.es/20081228/cultura-cultura/biografia-samuel-phillips-huntington-20081228.html

Definicions breus (T.6)

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.

Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.

Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.

Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.

Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.

Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.

Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.

Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.

Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.

Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.

Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.

Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.

Xenofòbia: Odí envers als estrangers.

Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.

Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

En el món podem trobar una gran diversitat de cultures, ben diferenciades i dissemblants. Els factors que produeixen aquestes diferències entre cultures són la llengua, els costums, la història, les creences, etc. La convivència entre aquestes arribarà el dia en el que tots poguem tolerar tota aquella cultura que no sigui la nostre. Dit així potser, sembla molt fàcil de dur a terme, el problema, però, apareix quan toca aplicar-ho a la vida real. Com podem tolerar una cultura on es maltracta a la dona i se li impedeix la seva evolució en front la societat, mentre aquí lluitem per arribar a la igualtat de sexes? Sens cap dubte, això és una paradoxa i cap individu deuria ser infidel als seus princips, al meu parer. Un exemple molt clar de tolerància, és el tema de permetre o no permetre que una dona porti el vel al nostre país, en la meva opinió, s'hauria de respectar, encara que en el moment en el qual se'ls demana que se'l treguin per anar a escola o universitat elles haurien d'acceptar, ja que quan nosaltres visitem el seu país, per entrar a una mesquita em de combrir-nos el cos amb robes. De la mateixa manera que nosaltres ens adaptem als seus paràmetres i normes, ells deurien fer el mateix. Per acabar, penso que potser la convivència entre cultures s'assolira entre alguns gràcies a canvis de mentalitat i col.laboració però desgraciadament mai aconseguirem una única cultura comú per a tots anomenada respecte i tolerància.

Diferències entre Hobbes i Rousseau

Segons Hobbes, l'home no és solidari, es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes, però ambdues coses poden esdevindre en un gran caos. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però ha canvi els ha d'oferir seguretat. D'altre banda, Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre hi hagi una igualtat per a tots. Quan apareixen trets de l'egoisme aquesta estabilitat perilla.

En la meva opinió, el més coherent es el que diu i pensa Jean-Jacques Rousseau, ja que l'individu necessita a més individus per sobreviure, és a dir, necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus pensaments, inquietuds, sentiments, etc. Els problemes arriben quan apareixen persones egoistes, que trenquen l'estabilitat de la societat, provocant enfrontaments i debats.