Samuel Phillips Huntington

1. Biografia de Samuel Phillips Huntington:

http://www.abc.es/20081228/cultura-cultura/biografia-samuel-phillips-huntington-20081228.html

Definicions breus (T.6)

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.

Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.

Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.

Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.

Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.

Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.

Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.

Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.

Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.

Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.

Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.

Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.

Xenofòbia: Odí envers als estrangers.

Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.

Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

En el món podem trobar una gran diversitat de cultures, ben diferenciades i dissemblants. Els factors que produeixen aquestes diferències entre cultures són la llengua, els costums, la història, les creences, etc. La convivència entre aquestes arribarà el dia en el que tots poguem tolerar tota aquella cultura que no sigui la nostre. Dit així potser, sembla molt fàcil de dur a terme, el problema, però, apareix quan toca aplicar-ho a la vida real. Com podem tolerar una cultura on es maltracta a la dona i se li impedeix la seva evolució en front la societat, mentre aquí lluitem per arribar a la igualtat de sexes? Sens cap dubte, això és una paradoxa i cap individu deuria ser infidel als seus princips, al meu parer. Un exemple molt clar de tolerància, és el tema de permetre o no permetre que una dona porti el vel al nostre país, en la meva opinió, s'hauria de respectar, encara que en el moment en el qual se'ls demana que se'l treguin per anar a escola o universitat elles haurien d'acceptar, ja que quan nosaltres visitem el seu país, per entrar a una mesquita em de combrir-nos el cos amb robes. De la mateixa manera que nosaltres ens adaptem als seus paràmetres i normes, ells deurien fer el mateix. Per acabar, penso que potser la convivència entre cultures s'assolira entre alguns gràcies a canvis de mentalitat i col.laboració però desgraciadament mai aconseguirem una única cultura comú per a tots anomenada respecte i tolerància.

Diferències entre Hobbes i Rousseau

Segons Hobbes, l'home no és solidari, es mou per l'egoisme ètic. Tots els éssers viuen en llibertat absoluta i cadascú té les seves pròpies normes, però ambdues coses poden esdevindre en un gran caos. Per tal d'acabar amb aquesta situació un líder ha de posar unes normes per a tots, però ha canvi els ha d'oferir seguretat. D'altre banda, Rosseau defensa que l'ésser humà és solitari però que pot acabar vivint en societat sense problemes mentre hi hagi una igualtat per a tots. Quan apareixen trets de l'egoisme aquesta estabilitat perilla.

En la meva opinió, el més coherent es el que diu i pensa Jean-Jacques Rousseau, ja que l'individu necessita a més individus per sobreviure, és a dir, necessita relacionar-se per poder compartir amb els altres els seus pensaments, inquietuds, sentiments, etc. Els problemes arriben quan apareixen persones egoistes, que trenquen l'estabilitat de la societat, provocant enfrontaments i debats.

Individualisme possesiu (Doc.1)

Pot l'individu formar part d'una societat?

En el text s'esmenten les característiques més importants de l'individualisme, que l'home és lliure i que aquest és lúnic propietari de la seva vida. Les persones ens relacionem perquè necessitem a algú amb qui fer-ho, l'ésser humà no és una illa, no pot viure aïllat, encara que no únicament ens acostem als altres per relacionar-nos, també ho fem per obtenir un benefici, per tant la teoria de l'individualisme possesiu es basa en l'egoisme étic, el que és bo, és bo per a mi.
L'individu no deu res a la societat, però necessita la cooperació i el suport de la societat en la que viu. L'únic que l'estat hauria d'oferir als individus és seguretat i intervenir en moderació de dret.

Adequació i verificació pragmàtica

1. Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Que la veritat, en certa manera, té una adequació amb la realitat i per tant amb la vida real.

2. Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan aquesta pot ser assimilada, corroborada, verificada i es pot fer vàlida.

3. Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”? Quina?
Sí, ja que ens serveixen per a un fi determinat, és a dir, que són útils. (El vertader és l'útil)

4. Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa‘n algun exemple.
No. Perquè les idees certes són un apte per resoldre problemes o per satisfer necessitats.

5. Informació sobre William James.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/james.htm

Definicions:

Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap al coneixement de la realitat.

Raó Pràctica: Mira d'orientar l'acció cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa a fixat.

Metafísica: Part de la filosofia que tracta sobre alló què està més enllà dels sentits.

Ultimitat: Característica de la metafísica. Busca respostes últimes als gran enigmes de l'ésser humà.

Subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer.

Opinió (Kant): Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur.

Interès emancipador: Pretèn alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: Posició d'aquells que creuen que es pot arribar a conèixer. Es basa en dogmes, i els dogmatics acostumen a ser fonamentalistes.

Escepticisme moderat: Posició d'aquells que diuen que no es pot arribar a conèixer però que s'ha d'acceptar allò que és més probable.

Perspectivisme: Proposat per Ortega y Gasset. El conjunt de totes les perspectives, forma la veritat.

Realisme: Model explicatiu del coneixement el qual diu que la realitat existeix per si mateixa, independement del subjecte. Podem arribar a conèixer la realitat tal com és ja que existeix.

Idealisme: Model explicatiu del coneixement el qual afirma que la realitat no existeix independenment del subjecte que la percebem. No coneixerem les coses tal i com se'ns mostren, les coneixerem tal i com les poguem percebre.

Noesi: Consciència que s'obra a la realitat.

Prejudicis: Judicis previs adquirits per educació, la societat, etc.

Ignorància: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement de quelcom.

Autoritat: Una afirmació s'acceptà ja que qui ho diu es especialista en allò.

Evidència: És evident allò que és indiscutible.

Adequació: Relació de concordança entre el que pensem i el que la cosa és.

Coherència: Criteri de la veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se logicament del conjunt de proposicions del que forma part.

Pragmatisme: Allò que és vertader, es allò que és útil.

Consens: Acord entre diferents interlocutors que formen una comunitat ideal de diàleg.

Contingent: Allò que és, però podria no ser.

Necessari: Allò que és i no podria no ser.

Virtualitat: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que dóna l'aparencça de quelcom físic.