Bon estiu a tots!

Sobre qui ha de restar el poder polític?

En el text, Ortega y Gasset ens parla sobre el poder polític i sobre qui ha de restar. Han de ser els ciutadans o una única persona? La resposta a aquesta pregunta, sota el seu punt de vista, és sobre els ciutadans, ja que vivim en una democràcia on molts assumptes es decideixen col·lectivament i no es deixa tot sobre el poder polític, i és aquí on es pot presentar un problema i és, pel fet de que el col·lectiu accepti i escolleixi quelcom és equivalent a legítim i bo? L'autor presenta una clara posició republicana, ja que deixa entendre que les majories no sempre són intel·ligents i no s'ha de donar preferències a aquestes en front a les minories.

Tema 13 - Fonaments del estat social i democràtic de dret

Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

View more presentations from Alexandra Valtueña.

Aquí os presento el meu Power Point el qual tracta sobre l' estat social i democràtic, incloent-hi el liberalisme i el socialisme, entre d'altres temes.
Desitjo que us agradi i que capteu facilment les idees principals del tema.

Ciutadania democràtica

De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
L'autor la caracteritza com a una ciutadania inclusiva que incorpora a tots els ciutadans inclús els marginats sense integrar-los en la uniformitat d’una comunitat homogeneïtzada.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè és el propi ciutadà qui ha d'escollir i acceptar la seva nacionalitat ja que ningú el pot obligar.

A què es refereix quan esmenta “l’afirmació de la independència nacional”?
Que es creu en l’autonomia de la nació, ja que no depèn de cap estat.
I quan esmenta “la realització de la identitat nacional”?
Quan un individu vol formar part d'una nació i accepta i intenta adquirir com a pròpies característiques d'aquesta nació, costums, llengua, etc.
Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?
Perquè no maté una igualtat per a tots els ciutadans i es pot marginar a una part del territori.

Biografia Jürgen Habermas: http://www.quedelibros.com/autor/383/Habermas-Jurgen.html

Dilema 3

Què ha de fer el professor?

Jo penso que li hauria de pujar la nota ja que a ell no li repercuteix en res. Sé que és injust perquè llavors tots els companys voldrien el mateix, però si realment són bons companys i saben que l'alumne s'ha esforsat i que s'ho mereix, no dirien res.

1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

Pujar-li: L'alumne podria fer medicina

No Pujar-li: La resta d'alumnes podrien sentir-se indignats i discriminats.

2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?

Sí, el conflicte es troba en que allò que li aporta felicitat a l'alumne no és just per a la resta, independentment de que tots tinguin la nota que es mereixin, repeteixo que els companys valoren l'esforç de la companya i la infelicitat que li pot causar no poder dedicar-se al que destija.

3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?

El utilitarista de l’acte li posaria la nota per les conseqüències, en canvi l’utilitarista de la regla no li posaria perquè no seria just.

4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'utilitarista de la regla?

Pujar la nota a tots els alumnes o a cap.

Dilema 2

Què ha de fer l’Alfons? Per què?

Jo crec que hauria de continuar amb la seva feina tot i que no estigui d'acord amb el que fa, ja que obligaria a la seva família a canviar de vida i potser les condicions en les que viurien no serien les mateixes ja que l'economia hauria cambiat.

L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar de la humanitat? Per què?

No, ja que hauria de ser una feina conjunta, per una única persona que es revolucioni no es cambiarà el món però per mil, potser sí.

Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, per què nosaltres hem de sentir nos amb el deure de deixar el món no pitjor del que ens l'hem trobat.

Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?Crec que es podrien buscar alternatives, perquè a la cap i a la fi acabarà destruint-se el propi poble amb la tala massiva d'arbres.

Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?Reduint la quantitat d'arbres que es poden talar i aprofitar més els béns que poseeix el poble.

De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?De l'home, que actúa de manera desmesurada i inconscient, i també del govern que no posa mesures per restringir aquest tipus d'atacs a la natura.

Què hi diria un utilitarista? Diria que hem de respectar la natura i hem de pensar en les generacions futures.

Definicios breus

Intel·lectualisme moral: Posició que identifica el saber amb la virtut.
Maièutica: Mètode d’Aristòtil. És l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme: Teoria moral que identifica el bé amb el plaer.
Felicitat d’ Aristòtil: Ser feliç és ser home en el sentit més ampli de la paraula, identifica el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual.
Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: Consisteix en fer-se insensible al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l'acció en què ens trobem es sotmet per la bondat de les regles que considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ética Deontològica: Ética que es centra més en el deure moral que no pas en la felicitat.
Imperatiu categòric: Són ordres que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.
Dignitat humana: Conseqüència de l’autonomia moral i que implica un respecte dels drets de cadascú.
Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar esl valors a través d'una intuició emocional.
Comunitarisme: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.
Universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.

La persona té dignitat i no preu

1. En el text, Kant ens diu que les persones no tenim un preu, que tenim una dignitat i que per tant, som fins en nosaltres mateixos. Les persones també tenim una moralitat i per tant formem part del regne dels fins, això ens fa saber que no som intercambiables.

2. La dignitat de les persones

3. Segons Kant, les persones són fins en si mateixes. En aquest món tot allò que tingui un preu pot ser substituït per qualsevol cosa, però l’ésser humà, té una dignitat perquè està per sobre del preu i no existeix cap equivalent a nosaltres. Kant també ens diu que tots els éssers humans tenim una sèrie de necessitats que tenen un preu, però un preu comercial, a diferència de nosaltres. Kant defensa la teoria de l’autonomia, és a dir, que cadascú de nosaltres es posa la llei moral a si mateix, perquè tenim dignitat.

És millor ser Socràtes insatisfet que porc satisfet

Segons Mill, es millor ser un Sócrates insatisfet que un porc satisfet, pero, es realment cert aixo? Tenen tots els individus el mateix punt de vista que ell?

Bé, personalment, estic d’acord amb l’opinió de Mill, és millor ser un Sócrates insatisfet, és millor tenir aspiracions, somnis, desitjos, petites metes que ens imposem a nosaltres mateixos, per avançar en la nostra vida, per no quedar-se estancant en la rutina, per no conformar-se amb el mínim, encara que, tot això pot conduir a l’ésser humà a un estat de depressió, molts cops per no arribar a conseguir els seus ideals, i es aquí on potser caldria replantejar la pregunta, es millor ser un Sócrates insatisfet que un porc satisfet? Penso que una persona ha de ser feliç, perque tan sols hi ha una vida, i que és millor? Viure afligit per no aconseguir les nostres ambicions a la vida, o viure feliç, rodejat d’allò que et fa sentir bé, acceptant que l’home no ho pot coneixer tot?

Obrar conforme a la virtut més perfecta

1. Aristòtil diu que els homes tenim una ànima i aquesta buscará actuar segons les virtuts més perfectes, ja que això li proporcionar-ha una felicitat més duradera.

2. Que cal fer per ser feliç?

3. En aquest fragment, Aristòtil ens diu que tots l’objectiu principal de l’home és arribar a la felicitat, per conseguir una vida completa. Totes les accions que l’home realitza que en un primer moment són fins, esdevindran en mitjans per a un fi últim, la tan ansiada felicitat. L’home es guiat per la raó i els sentiments, i actuarà d’una manera o d’una altre depenent dels fins que vulgui aconseguir. Aquest, també ha de dur a terme una delicada selecció i recerca de quins són aquells valor que l’ajuden a arribar a la felicitat i per sobre de tot, mantenir-la. Podriem dir que hi ha una especie de correlació entre la felicitat i les virtuts, perquè per mitjà de les virtuts més perfectes arribarem a la felicitat.

Qui coneix el bé, obra bé i qui obra malament és que desconeix el bé?

Fent referència a la frase citada pel filòsof Sòcrates sobre que, qui coneix el bé, obra bé i qui obra malament és que desconeix el bé, penso que, està equivocat, ja que la gran majoria dels homes, es mouen per impulsos egoistes, és a dir, que tots faran el possible per tal de sortir-ne beneficiats de quelcom. Molts cops els homes hem fet alguna revenga contra algú o hem intentat arruinar el treball dels altres. Penso que l’home es lo suficientment conscient i responsable per saber on són els limits, i que coneix realment on està el bé i el mal, ja que som lliures d’escollir el que volem fer i de quina serà la nostra conducta. L’home fa les coses perquè vol, si en volgués fer d’altres les faria i això és una decisió pròpia.

Abans de començar..

A Bèlgica

I a Gant

Un parell de fotos del nostre estimat viatge!

-Tercer trimestre-