Activitat 6

En la caverna viuen unes persones des del seu naixement encadenades pel coll i les cames i únicament poden mirar contra la pared que tenen en front. En aquesta pared es veuen reflexades una sèrie de ombres i de vegades escolten conversacions dels homes que transporten aquestes ombres. Com els presoners mai han vist res identifiquen les ombres amb allò real ja que és l’únic que coneixen.

Plató explica que si un presoner surtis de la caverna tindria moltes dificultats per adaptar-se a la llum del sol ja que aquesta el cegaria però després d’acostumar-se, ell hagués pogut conèixer la realitat. Si aquest tornés a entrar i expliqués als altres presoners que viuen en un món fals aquests no el creurian i podrien arribar a matar-lo si intentés alliberar a algun d’ells.

En el mite de la caverna Plató es refereix a la situació de l’ésser humà en front el coneixement de la veritat i ens presenta dos mons, el sensible que seria la caverna i l’intel·ligible que seria l’exterior.

Els presoners reencarnarien a l’ésser humà, les ombres a les aparences i la llum del sol a la veritat o idees.

En el moment en el que el presoner surt cap a fora de la caverna aquest ha trencat tots els lligams que el sometien a la ignorància i desconeixement i aquest podria conèixer la veritat en si mateixa, quan el presoner alliberat intenta convèncer als altres per sortir cap a fora aquests es neguen i el volen matar, amb això Plató demostra l’odi contra aquelles persones que volen mostrar la veritat als altres i es podria identificar amb la mort de Sòcrates.

Activitat 5

Aquest text de Plató és un diáleg de Sòcrates on s'explica l'intel·lectualisme socràtic. Sòcrates ens parla de la visió del poble sobre la ciència el qual no la considera important ni essencial perquè aquest pugui formar-se com a persona sino que creuen que aquelles coses les quals ho fan són les passions, l'amor, l'enuig, etc. A diferència d'això, Sòcrates explica que allò que guia a l'home és la ciència, és l'únia via que ajudarà als homes a conèixer el bé i per tant, a obrar bé, ja que segons Sòcrates ningú fa el mal sabent que ho fa, és a dir, qui fa el mal és perquè no coneix que és el bé de manera que aquells que actuen malament no són dolents ni criminals sino ignorants i en comptes d'anar a la presó, han d'anar a l'escola.

Activitat 4

La filosofia de Parmènides es basava principalment en la idea de que del no-res no pot sortir res ja que l'únic que existeix és l'ésser. En canvi Heràclit opinava tot el contrari ja que sense el no-ésser, l'ésser no podria existir a causa de la lluita de contraris.

En la meva opinió el no res no existeix, ja que quelcom és i no pot no ser, perquè si el no-res fos, seria ésser i no no-ésser. Si el no res no existeix, res pot sortir d'aquest, ja que si aquest tingués capacitat creadora seria ésser.

L'ésser és la contradicció del no-ésser, ja que l'ésser sempre és i serà, perquè no es pot partir ni dividir ja que moriria i això és impossible ja que l'ésser, segons Parmènides, no pot passar a no-ésser perquè és etern.

Es per això que si res més a part de l'ésser existeix, ningú més a part d'aquest pot crear.

Arthur Schopenhauer - Activitat 1 - Projecte

Vida:

Arthur Schopenhauer va nèixer a Danzing, Polònia, el 22 de febrer de 1788. Fou un filòsof alemany que es matriculà com estudiant de Medicina en la Universitat de Gotinga, on començà el seu estudi de Plató, Aristòtil, Spinoza i Kant, a causa de la lectura d'aquests filosofs va començar a interesarse per la filosofia i va estudiar-la a les universitats de Göttingen, Berlín, i Jena.

Desprès de l'estudi de la filosofia i de totes les qüestiones que es va realitzar es va instal.lar a Frankfurt del Main, on va portar una vida solitària i es va bolcar en l'estudi de les filosofies budista i hinduista i en el misticisme. Algunes de les seves obres més conegudes són El mundo como voluntad y representación, Parera y paralipómena, Los dos problemas fundamentales de la ética, etc. En el clima intel.lectual creat després de la revolució del 1848, la seva filosofia va arribar finalment reconeixement internacional i va exercir una considerable influència sobre pensadors com Friedrich Nietzsche. Schopenhauer va morir a Frankfurt del Main d'un atac de cor el 21 de setembre de 1860.

Pàgina d'interès:
http://biosiglos1.blogspot.com/2008/08/arthur-schopenhauer-biografa.html


Obra:

En la seva obra principal, El món com voluntat i representació (1819), proposava els elements ètics i metafísics dominants de la seva filosofia atea i pessimista. Schopenhauer, en desacord amb l'escola de l'idealisme, es va oposar amb duresa a les idees del filòsof alemany Hegel, que creia en la naturalesa espiritual de tota realitat.

En el seu lloc, Schopenhauer acceptava, la teoria Kant, que els fenòmens existeixen només en la mesura que la ment els percep com a representacions. No obstant això, no estava d'acord amb aquest en que la realitat darrera, hi hagi més enllà de l'experiència. La identificava per la seva banda amb la voluntat experimentada. No obstant, la voluntat no està limitada a una acció voluntària previsible, sinó que tota l'activitat experimentada per la personal és voluntat.

Aquesta voluntat és la naturalesa innata que cada ésser experimenta com aparença del cos. Partint del principi que la voluntat és la naturalesa innata del seu propi cos com una aparença en el temps i en l'espai, Schopenhauer va arribar a la conclusió que la realitat innata de totes les aparences materials és la voluntat, i que la realitat darrera és una voluntat universal.

Per Schopenhauer la tragèdia de la vida sorgeix de la naturalesa de la voluntat, que incita a l'individu cap a la consecució de metes successives, cap de les quals pot proporcionar satisfacció permanent. Així, la voluntat porta a la persona al dolor i l'activitat de la voluntat només pot ser portada a un fi a través d'una actitud de renúncia.


Pàgina d'interès:
http://www.schopenhauer-web.org/vida.html