CLOSED

Després de dos anys elaborant aquest blog ha arribat el moment d'acomiadar-nos d'ell i crec que no hi ha millor fotografia que la d'un bolígraf per fer l'última entrada d'aquest blog. El boligraf, que ens ha acompanyat des de Setembre de 2008 fins al Juny de 2010.

Power Point de Mill

11 Jonh Stuart Mill

View more presentations from Josep Maria Altés Riera.

Esquema de la filosofia de Kant

Activitat 25

Segons Kant el coneixement comença amb l'experiència però no s'origina tot ell en aquesta. Aquest s'inicia amb les impressions les que en el moment en el qual les captem el subjecte els dóna una forma concreta i les unifica gràcies a l'enteniment. Aquest és el coneixement a posteriori, però també existeix un coneixement a priori, basat en el principi de contradicció i en el qual el predicat es troba inclós en el subjecte, aquest coneixement té la seva base en el coneixement a posteriori ja que només té sentit amb l'experiència. Sense aquesta estaria buit i no tindria cap significat. Aquest coneixement és un coneixement vàlid i universal i segons Kant es troba en les matemàtiques i en la física.

Projecte - Activitat 6 - Valoració personal

Rosseau - Montesquieu - Voltaire

Enllaços amb la biografia dels autors:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/voltaire.htm

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/montesquieu.htm

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/rousseau_jeanjacques.htm

Activitat 24

Aquest fragment apareix en l'Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I de Hume. En el text l'autor ens parla sobre les accions humanes i quina és la seva font, és a dir, que inspira a l'home a fer una cosa. Les accions humanes no poden ser racionals ja que la raó té una funció secundària en l'explicació de l'acció, cal que l'home desitgi quelcom per després realitzar-ho, per tant Hume fa una distinció entre la raó i el gust. La raó no pot promoure l'acció ja que són les passions els motors de la nostra conducta i allò que determina la nostra conducta és el sentiment.
Quan a un home se li pregunta la raó de perquè fa exercici aquest respondrà que és per estar sa i si se li pregunta que perquè vol estar sa aquest potser respondrà que per poder treballar i tenir diners i si se li pregunta perquè vol diners aquest potser respondrà que això li proporciona felicitat. Per tant els homes es mouen no racionalment sinó per desitjos, pels sentiments, passions i emocions.

Activitat 23

En aquest text que prové del Tractat de la naturalesa humana Hume ens parla d'allò que podem conéixer i el que no. Tot el nostre coneixement es troba fonamentat en l'experiència llavors és impossible que poguem dir que quelcom existeix si no ha pogut ser percebut per l'experiència. Hume critíca el concepte de Déu ja que segons aquest no en podem tenir impressions d'ell. L'existència d'aquest no es pot demostrar ni per mitjà de la experiència ni per mitjà de la raó. L'enteniment suposa l'existència d'una substància infinita a partir de l'agrupació de les idees de reflexió i de sensació. Segons Hume l'existència dels cossos tampoc es pot demostrar ja que l'únic que podem conèixer dels cossos són les impressions de les qualitats no els cossos en si mateixos. Si existeix la substància material no es pot demostrar ja que no tenim impressions sensibles d'aquesta. Per tant el nostre coneixement es redueix al coneixement de fenòmens (Fenomenisme), l'únic que podem conèixer de la realitat és allò que se'ns apareix a través de l'experiència i per tant el nostre coneixement és fenomènic, provisional i porbable.

Activitat 22

El text pertany al Tractat de la naturalesa humana i en el fragment se'ns parla de el principi de causalitat i Hume en fa una crítica. L'autor ens parla d'Adam com a primer home. Segons els empiristes el criteri de validesa és l'experiència, no podrem conèixer res que no hagi sigut captat per l'experiència ja que l'ésser humà en el moment del seu naixement és com una tàbula rasa. Llavors si tot el que es pot conèixer prové de l'experiència com és possible l'existència d'idees innates? L'existència d'idees innates únicament podria ser aprobada si existis un coneixement racional però l'únic coneixement racional aprobat pels empiristes és el de les matemàtiques.

A la idea de causa li atribuim la característica de la connexió constat entre A i B. Tot i que la idea no correspon a cap impressió sensible és fruit de l'associació d'idees deguda al costum o hàbit d'observar que després de A esdevé B. No podem conèixer les connexions que hi ha entre les percepcions associades perquè no tenim impressió d'aquesta connexió. No podem anar més enllà de les nostres percepcions i per tant el coneixement està fonamentat en una creença provocada pel costum i per tant hem suposar que coneixem quelcom semblant a la autèntica realitat.

Nosaltres esperem per el present o el futur els efectes semblants als del passat i això és degut a que hi ha un hàbit o costum basat en l'experiència. El costum no dóna coneixement ni certesa l'únic que ens dóna és creença.

Activitat 21

En aquest fragment que pertany a l'Abstract, Hume ens planteja la relació de causalitat exemplificant-la amb les boles de billar i crítica el principi de causalitat acceptat pels racionalistes. La bola (causa) xoca amb una altra (efecte) i d'aquí sorgeix el moviment. El fet de que la bola hagi xocat un cop amb la bola no significa que la próxima vegada que colpegi la bola aquesta xoqui amb l'altra pot ser que no arribi a tocar la bola o que toqui una altra bola. Nosaltres esperem per el present i el futur els efectes semblants al passat, perquè hi ha un hàbit o costum basat en l'experiència. Sense el costum no podriem conèixer cap qüestió de fet excepte aquelles que percebem inmediatament o recordem a través de la memòria. La causa i l'efecte són dos fets en contacte que es segueixen però no estan conectats ni tampoc n'hi ha una connexió necessària, únicament hi ha una cojunció constant (Sempre es dóna un fet A i a continuació un B).

Activitat 20

Descartes considerava l'existència de tres tipus de substàncies la de Res infinita (Déu), Res cogitans (Jo) i Res extensa (El món). A partir del dubte Descartes va ser capaç de demostrar l'existència del Jo (Puc dubtar dels sentits, de la realitat, de les realitats matemàtiques, però no puc dubtar de que estic dubtant, si dubto estic pensant i si penso és que sóc). El Jo per tant és la primera evidència, indestructible i capaç de resistir tot motiu de dubte, gràcies a la qual acaba deduïnt que ell no pot ser un no-res i per tant és una cosa que pensa. Hume critica la idea racionalista de substància ja que segons aquest tot coneixement ha de provenir de l'experiència, les idees es formen gràcies a les percepcions i per tant no podem conèixer quelcom amb el que no em estat en contacte, per tant el Jo. El Jo no ha pogut ser captat per mitjà dels sentits i no podem crear la idea de Jo ja que mai l'hem coneguda. La idea de Jo és la ficció d'una imaginació, és el conjunt de percepcions que la imaginació uneix.

Power Point de Hume

David Hume

View more presentations from minervagigia.

Esquema de la filosofia de Hume

Enllaç d'una pàgina on explica la filosofia de Hume d'una manera molt entenedora.

http://www.cibernous.com/autores/hume/teoria/conocimiento/conoc.html

Diferències entre el Racionalisme i l'Empirisme

Els filòsofs més coneguts d'aquests dos corrents són:

Descartes i Hume

George Berkeley

George Berkeley és empirista i basa la seva filosofia en la negació de les coses sensibles i la seva existència materialista. Segons aquest únicament podem conèixer les nostres percepcions i aquestes percepcions són les idees les que no existeixen sense les ments.

Aquí deixo un ellaç de la seva biografia:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/berkeley.htm

John Locke

John Locke és un representant del liberalisme i empirista. Incorpora elements cartesians en la seva filosofia. En aquesta tracta temes com l'origen de les idees i la substància. Segons aquest les idees no són innates i trobem dos tipus les simples i les complexes.

Aquí deixo un enllaç amb la bibliografia:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/locke.htm

Activitat 19 - Adaptat de Descartes

En aquest fragment Descartes tracta el tema del dubte metòdic, punt de partida de la seva filosofia. Per arribar a la veritat Descartes parteix del dubte i segueix un camí al qual denomina com a mètode cartesià amb una sèrie de regles poques i facils: La evidència, l'anàlisi, la síntesi i la revisió. Segons Descartes hem de dubtar de tot en el que ens envolta per tal d'arribar a una veritat necessària, absoluta i universal. No ens podem refiar dels sentits ja que no tenim cap raó per creure que els sentits representen veritablement el món, aquests ens poden enganyar i no incorporen evidència de la seva fiabilitat. Els sentits tanmateix ens mostren una realitat dubtosa ja que ens mostren les característiques sensibles de les coses les quals són mutables (Idea que Descartes exemplifica amb el tros de cera en un altre text.) Descartes també dubta de l'estat de vigilia i dels somnis i dubta de les veritats matemàtiques ja que podria existir un geni maligne que m'encaminés a equivocar-me. Després de tots aquests raonaments Descartes demostra l'exitència del Jo, a partir del qual dedueïx que els éssers som coses pensants.

Projecte - Activitat 5 - Power Point A.Schopenhauer

Arthur schopenhauer

View more presentations from alexitta18.

Enllaços Arthur Schopenhauer

http://www.lecturalia.com/autor/4140/arthur-schopenhauer

http://www.luventicus.org/articulos/02A027/schopenhauer.html

http://www.schopenhauer-web.org/obras.html

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2280


* Adjunto una imatge del deu Shiva ja que Arthur Schopenhauer va estar influenciat per l'hinduisme.

Projecte - Activitat 4 - Trets més importants de l'obra de Arthur Schopenhauer

Segons Schopenhauer el món no té altra realitat que la que l'home mateix li vol donar. La llibertad de la subjectivitat humana està per sobre de totes les coses. Les coses no existeixen per elles mateixes, sinó per la forma que l'home els concedeix. El món i el cos són la forma visible i externa d'un desitg: la voluntat de viure.

En cada moment que l'home es pregunta per què, reflexiona sobre les seves representacions i distingueix entre ell mateix qui pregunta i l'objecte sobre el que es pregunta. Aquí dedueix l'existència d'un principi de raó o de causalitat deduïnt a partir d'aquí que la causa ha de produir un ordre en l'esdevenir de les representacions.

Tota l'experiència segons aquest s'ordena segons el principi de raó suficient, ja que serveix per justificar-ho tot, i es pregunta quina és la raó per la que volem conèixer i dedueix que depèn del fet de que volem viure ja que conèixer no és una finalitat en si mateix però viure si ho és.

Schopenhauer es fa una pregunta la qual trencarà amb tota la metafísica moderna, per què els ésser lluiten per seguir existint sota la forma exclusiva d'aquest idividu? Schopenhauer diu que la vida aspira a viure però no té per què fer-ho sota la mateixa forma d'aquest individu. Llavors aquest diu que cadascún dels individus és víctima d'un error innat des del naixement, error que els exigeix que concentrin la seva voluntat de viure en la forma de la seva individualitat.

Altres temes tractats per Schopenhauer són per exemple que els fenòmens existeixen només en la mesura que la ment els percep com a representacions. No obstant això, no estava d'acord amb Kant en que en la realitat darrera, hi hagi més enllà de l'experiència. La identificava per la seva banda amb la voluntat experimentada. No obstant, la voluntat no està limitada a una acció voluntària previsible, sinó que tota l'activitat experimentada per la personal és voluntat.

Gottfried Wilhelm Leibniz

Aquí deixo un enllaç de la biografia de Gottfried Wilhelm Leibniz autor del racionalisme.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/leibniz.htm

Filosofia de Baruch Spinoza

Activitat 18 - Existeix la realitat independenment de que jo la pensi?

René Descartes va demostrar l'existència del jo ja que es pot dubtar de la realitat, dels sentits, de les realitats matemàtiques, però no es pot dubtar de que estic dubtant, per tant si dubto, estic pensant i si estic pensant existeixo. El jo és indestructible i capaç de resistir tot motiu de dubte, és la primera evidència. El dubte presenta unes fases: Hem de dubtar dels sentits ja que si aquests ens enganyen un cop ens poden tornar a enganyar, hem de dubtar de la impossibilitat de distingir entre la realitat i els somnis ja que molts somnis semblen reals i per acabar, hem de dubtar de les idees matemàtiques ja que pot existir un geni maligne que ens enganyi. Segons Descartes per tal de demostrar l'existència de les coses primer s'ha de demostrar l'existència de Déu. Descartes va poder demostrar l'existència de Déu, per tant, les coses existeixen independenment de que jo les pensi tot i que jo no les pugui arribar a conèixer plenament.

Power point de Descartes

Descartes Introducción

View more presentations from arme.

Francis Bacon

Esquemes de la filosofia cartesiana

Aquí adjunto uns esquemes per tal de facilitar la comprensió de la filosofia de René Descartes, autor que entra a les PAU.

Activitat 17

En el text Descartes ens parla del que és cert i el que no ho és. Gràcies a dubtar sorgirà la primera certesa. Ens diu que ell dubta de tot però que existeix quelcom del que mai podrà dubtar tot i que hi hagi un geni maligne que intenti fer-lo dubtar, mai podrà dubtar de l'existència del jo perquè sense el jo no podria pensar i si no pogués pensar tampoc podria dubtar, ni ser convençut, ni podria ser enganyat per cap geni maligne. Quant a la pregunta de que és el jo, Descartes respón que és un ésser pensant que existeix i sempre existirà sense tenir en compte l'existència d'un geni maligne la qual no pot ser demostrada ni verificada, únicament intuïda.

Acitivitat 16

En el text René Descartes ens parla del mètode cartesià i quines són les seves característiques. El mètode ens ajuda a evitar l'error i ens proporciona un conjunt de regles per tal de deduir allò que no sabem. El mètode presenta uns passos o regles, aquestes són poques, clares i són quatre.

La primera és l'evidència, mai hem d'acceptar com a vertader quelcom sense conèixer el que realment és, per tant hem d'evitar les precipitacions i els prejudicis. La segona és l'anàlisi, en la que hem de dividir totes les dificultats per tal de poder examinar-les en les parts que sigui possible per tal de poder estudiar-les millor. Hem de descomposar quelcom complex en quelcom simple per tal de facilitar el procés del coneixement. La tercera és la sintesi ordenar les idees de les més simples i fàcils a les més complexes, el pas invers a l'anterior i per acabar la quarta és la comprovació, en la que em d'assegurar-nos que no ens deixem res.

Projecte - Activitat 3

Arthur Schopenhauer va ser influenciat per molts filosofs coneguts com ara Plató, Kant, Goethe i Upanishad. Aquest d'altra banda va influir a molts altres filosofs i escriptors com per exemple Freud, Wittgenstein, Tolstoi, Hesse, Jung, etc.

A la filosofia de Schopenhauer observem el tractament del tema de la filosofia oriental i en especial la hinduista i la budista.

Quan Schopenhauer es va matricular a la universitat de filosofia Schultze l'orientà cap a Plató i Kant el qual complementarà amb la lectura d'Aristòtil i Spinoza.

Va fusionar els seus coneixements budistes i hinduistes amb les influencies de Plató i Kant, el resultat d'això va ser l'obra titulada El mundo como voluntad i representación

Anys després aquest es va començar a relacionar amb Goethe i amb la seva Teoria de los colores de la qual en va escriure la seva pròpia teoria més endavant.

Activitat 15 - Es pot demostrar l'existència de Déu?

L'existència de Déu és, ha sigut i sempre serà un misteri sense ressoldre. Des de l'antiguitat molts filosofs han intentat demostrar la seva existència com ara St.Agustí, St.Tomàs, St.Anselm i d'altres que l'han negat com Kant i Nietzche.

Opino que no es pot afrimar ni negar l'existència de Déu ja que seriem dogmàtics i ens trobem més aviat en un dels limits del coneixement i és per això que ens em de mostrar escèptics davant d'aquest tema.

En la meva opinio jo crec que Déu no existeix, a Déu se li atribueixen una sèrie de característiques com ara l'omnipotència, eternitat, fidelitat entre moltes d'altres. Déu no és més que una idea que em format a les nostres ments a causa d'un ensenyament previ. Aquest pot ser exemplificat però no pot ser demostrat. Potser si mai ens haguessin parlat d'ell no hi creuriem ni existiria la fe.

Per tant, com va dir Wittgenstein, d'allò que no es pot parlar cal guardar silenci.

Activitat 14

En la Carta a Meneceu un dels temes més importants és la recerca de la felicitat i l'únic camí que ens condueix a aquest fi és la filosofia. Aquests exercici és a les mans de tothom i hem de sentir-nos satisfets de tenir la capacitat de filosofar.

Altres temes tractats són la despreocupació pels deus ja que ells viuen en el seu món i no es preocupen per res, un altre és la por a la mort la qual no hi hauria d'existir ja que un cop la mort arribi aquesta no la sentirem ja que no hi serem, per tant hem de dur una vida tranquila i impertorbable.

No importa el temps que visquem, el que realment importa és viure la vida plenament i al màxim, aquest fet es simbolitza amb la metàfora del menjar.

Epicur ens parla del destí però no tot està escrit, ja que tot i que estem determinats nosaltres ens llaurem el nostre camí de mica en mica.

Hi ha diferents tipus de desitjos, l'elecció entre uns o altres depenen de la finalitat d'aquests. Hi han els que ens condueixen a la felicitat i els que no. Pel que fa als que condueixen a la felicitat és necessari el seny per tal de poder distingir entre aquells que ens produiran plaer i els que ens produiran dolor ja que segons Epicur el plaer és l'absència de dolor.

El plaer és per tant el fi dels fins ja que ens conduirà a la felicitat. Tots els éssers humans tenen seny i tenen la capacitat d'escollir quins plaers són els més adients per a ell i els que el faran sentir millor.

Per concloure, la persona virtuosa serà aquella que apliqui el seny en totes les seves accions i el conjunt d'aquestes el condueixi a la felicitat.